LA LÒGICA DE JESÚS
Jesús era ja adult quan Antipas va posar en circulació monedes encunyades a Tiberíades. Sens dubte, la monetització suposava un progrés en el desenvolupament de Galilea, però no va aconseguir promoure una societat més justa i més equitativa. Va ser al revés.
Els rics de les ciutats ara podien operar millor en els seus negocis. La monetització els permetia «atresorar» monedes d’or i plata que els proporcionaven seguretat, honor i poder. Per això anomenaven aquest tresor «mammona», diners «que dónen seguretat».
Mentrestant, els camperols amb prou feines podien aconseguir algunes monedes de bronze o de coure, d’escàs valor. Era impensable atresorar mammona en un llogaret. Prou feina tenien a subsistir intercanviant-se entre ells els seus modests productes.
Com passa gairebé sempre, el progrés donava més poder als rics i enfonsava una mica més els pobres. Així no era possible acollir el regne de Déu i la seva justícia. Jesús no va callar: «Cap criat no pot servir dos senyors, perquè, si estima l’un, avorrirà l’altre, i si fa cas de l’un, no en farà de l’altre. No podeu servir alhora Déu i el diner (mammona)». Cal triar. No hi ha cap alternativa.
La lògica de Jesús és aclaparadora. Si un viu subjugat pels Diners, pensant només a acumular béns, no pot servir aquest Déu que vol una vida més justa i més digna per a tots, començant pels darrers.
Per ser de Déu no n’hi ha prou de formar part del poble elegit ni donar-li culte al temple. És necessari mantenir-se lliure davant els Diners i escoltar la seva crida a treballar per un món més humà.
Alguna cosa falla en el cristianisme dels països rics quan som capaços d’escarrassar-nos per augmentar més i més el nostre benestar sense sentir-nos interpel·lats pel missatge de Jesús i el patiment dels pobres del món. Alguna cosa falla quan pretenem viure allò impossible: el culte a Déu i el culte al Benestar.
Alguna cosa va malament a l’Església de Jesús quan, en comptes de proclamar amb la nostra paraula i la nostra vida que no és possible la fidelitat a Déu i el culte a la riquesa, contribuïm a adormir les consciències desenvolupant una religió burgesa i tranquil·litzadora.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
