VIDA AGRAÏDA
N’hi ha que caminen per la vida amb aire trist i amargat. La seva mirada es fixa sempre en allò descoratjador. No tenen ulls per veure que, malgrat tot, el que és bo abunda més que el que és dolent. No saben apreciar tants gestos nobles, bells i admirables que succeeixen cada dia a qualsevol lloc del món. Potser ho veuen tot fosc perquè projecten sobre les coses la seva pròpia foscor.
Altres viuen sempre en actitud crítica. Es passen la vida observant el que hi ha de negatiu al seu voltant. Res no s’escapa al seu judici. Es consideren persones lúcides, perspicaces i objectives. No obstant, mai lloen, admiren o agraeixen. El seu fort és ressaltar el mal i condemnar.
Altres fan el recorregut de la vida indiferents a tot. Només tenen ulls per a allò que serveix als seus propis interessos. No es deixen sorprendre per res gratuït, no es deixen estimar ni beneir per ningú. Tancats al seu món, prou feina tenen a defensar el seu petit benestar cada cop més trist i egoista. Del seu cor no en brolla mai l’agraïment.
Molts viuen de manera monòtona i avorrida. La seva vida és pura repetició: el mateix horari, la mateixa feina, les mateixes persones, la mateixa conversa. Mai descobreixen un paisatge nou a les seves vides. No estrenen mai un dia nou. No els passa mai res diferent que renovi el seu esperit. No saben estimar de manera nova les persones. El seu cor no coneix la lloança.
Per viure de manera agraïda cal reconèixer la vida com a bona; mirar el món amb amor i simpatia; netejar la mirada carregada de negativisme, pessimisme o indiferència per apreciar tot el que hi ha de bo, de bonic i d’admirable a les persones i les coses. Quan sant Pau diu que «hem estat creats per donar glòria de Déu», està dient quin és el sentit i la raó més profunda de la nostra existència. En l’episodi narrat per Lluc, Jesús s’estranya que només un dels leprosos torni «donant gràcies» i «lloant Déu». És l’únic que ha sabut sorprendre’s per la curació i reconèixer-se premiat.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
