NO SABEM ASSABORIR LA FE
Potser una de les desgràcies més grans del cristianisme contemporani és la manca d’«experiència religiosa». Són molts els qui es diuen cristians i, tanmateix, no saben què és gaudir de la seva fe, sentir-se a gust amb Déu i viure assaborint la seva adhesió a Jesús. Com es pot ser creient sense gaudir mai de l’amor acollidor de Déu?
El desenvolupament d’una teologia de caràcter marcadament racional i la importància que se li ha donat a Occident a la formulació conceptual ha portat sovint a entendre i viure la fe com una «adhesió doctrinal» a Jesucrist. Hi ha força cristians que «creuen coses» sobre Jesús, però no saben comunicar-se joiosament amb ell.
Una cosa semblant passa de vegades en la celebració litúrgica. S’observen correctament els ritus externs i es pronuncien paraules belles, però tot sembla esdevenir «fora» de les persones. Es canta amb els llavis, però el cor és absent. Es rep el Cos del Senyor, però no es produeix una comunicació viva amb ell.
És significatiu també el que passa amb la lectura de la Bíblia. Els avenços de l’exegesi moderna ens han permès conèixer com mai la composició dels llibres sagrats, els gèneres literaris o l’estructura dels evangelis. No hem après, però, a assaborir l’evangeli de Jesús.
Tot això produeix una sensació estranya. Es diria que ens estem movent a l’epidermis de la fe. A l’Església no hi falten paraules ni sagraments. Es predica tots els diumenges. Se celebra l´eucaristia. També hi ha batejos, primeres comunions i confirmacions. Però hi falta «alguna cosa», i no és fàcil dir exactament què. Això no és el que van viure els primers creients.
Necessitem una experiència nova de l’Esperit que ens faci viure per dins i ens ensenyi a «sentir i delectar-se de les coses internament», com deia Ignasi de Loiola. Ens falta assaborir allò que diem creure; tastar en nosaltres la presència callada però real de Déu. Ens manca espontaneïtat amb ell, confiança joiosa en el seu amor.
Aquesta experiència de Déu no és fruit dels nostres esforços i treballs. A l’Esperit cal «fer-li lloc» en la vida i en el cor, a les nostres celebracions i a la comunitat cristiana. L’Església dels nostres dies ha de sentir també avui les paraules de Jesús a la samaritana: «Si sabessis quin és el do de Déu…» Només quan s’obre a l’acció de l’Esperit el creient descobreix aquesta aigua promesa per Jesús, que esdevé dins nostre una «font d’on brollarà vida eterna».
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
