PER A INACCEPTABLES
Hi ha una frase de Jesús que sens dubte reflecteix una convicció i un estil d’actuar que van sorprendre i escandalitzar els seus contemporanis: «El metge, no el necessiten els qui estan bons, sinó els qui estan malalts… No he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors». La dada és històrica: Jesús no es va dirigir als sectors piadosos, sinó als indignes i indesitjables.
La raó és senzilla. Jesús capta ràpidament que el seu missatge és superflu per als qui viuen segurs i satisfets a la seva pròpia religió. Els «justos» amb prou feines tenen sensació d’estar necessitats de «salvació». En tenen prou amb la tranquil·litat que proporciona sentir-se dignes davant Déu i davant la consideració dels altres.
Ho diu gràficament Jesús: a un individu ple de salut i de fortalesa no se li acut d’anar al metge. Per a què necessiten el perdó de Déu els qui, en el fons del seu ésser, se senten innocents?, com agrairan el seu amor immens i la seva comprensió inesgotable els qui se senten «protegits» davant seu per l’observança escrupolosa de les seves lleis?
El qui se sent pecador viu una experiència diferent. Té consciència clara de la seva misèria. Sap que no es pot presentar amb prou dignitat davant de ningú; tampoc davant Déu; ni tan sols davant seu mateix. Què pot fer sinó esperar-ho tot del perdó de Déu? On trobarà salvació si no és abandonant-se confiadament al seu amor infinit?
Jo no sé qui pot arribar a llegir aquestes línies. En aquests moments penso en els qui us sentiu incapaços de viure d’acord amb les normes que imposa la societat; els qui no teniu forces per viure l’ideal moral que estableix la religió; els qui esteu atrapats en una vida indigna; els qui no us atreviu a mirar als ulls a la vostra esposa ni als vostres fills; els qui sortiu de la presó per a tornar-hi de nou; les que no podeu escapar de la prostitució… No ho oblideu mai: Jesús ha vingut per a vosaltres.
Quan us veieu jutjats per la Llei, sentiu-vos compresos per Déu; quan us veieu rebutjats per la societat, sapigueu que Déu us acull; quan ningú us perdoni la vostra indignitat, sentiu el perdó inesgotable de Déu. No el mereixeu. No el mereixem ningú. Però Déu és així: amor i perdó. Vosaltres el podeu gaudir i agrair. No ho oblideu mai: segons Jesús, només va sortir net del temple aquell publicà que es donava cops al pit dient: «Déu meu, sigues-me propici, que soc un pecador».
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
