AMIC DE LA VIDA
«Déu és amic de la vida». Aquesta era una de les conviccions bàsiques de Jesús. Per això, discutint un dia amb un grup de saduceus, que negaven la resurrecció, els va confessar clarament la seva fe: «Déu no és Déu de morts, sinó de vius».
Jesús no es pot ni imaginar que a Déu se li vagin morint les criatures; que, després d’uns anys de vida, la mort el vagi deixant sense fills i filles estimats. No és possible. Déu és font inesgotable de vida. Déu crea els vivents, els cuida, els defensa, se’n compadeix i rescata la seva vida del pecat i de la mort.
Probablement Jesús no va llegir mai el llibre de la Saviesa, escrit cap a l’any 50 a. C. a Alexandria, però el seu missatge sobre Déu recorda una pàgina inoblidable d’aquest savi jueu que escriu així: «Però, justament perquè ho pots tot, tens misericòrdia de tothom i apartes la mirada dels pecats dels homes, perquè puguin penedir-se. És que estimes tot el que existeix i no et repugna res del que has creat, ja que no has fet res sense estimar-ho. Què podria subsistir si tu no ho volguessis? Què es podria mantenir si no ho haguessis cridat a l’existència? Tractes amb gran mirament totes les coses, perquè totes són teves, Senyor que estimes la vida» (Saviesa 11,23-26).
Déu és amic de la vida. Per això es compadeix de tots els qui no saben o no poden viure de manera digna. Arriba fins i tot a «apartar la mirada» dels pecats dels homes perquè tornin a descobrir el camí de la vida. No li repugna res del que ha creat. Estima tots els éssers; altrament no els hauria fet. Perdona tothom, es compadeix de tothom, vol la vida de tothom, perquè tots són seus.
Com és que no estimem amb més passió la creació sencera? Per què no cuidem i defensem amb més força la vida de tots els éssers de tanta depredació i agressió? Per què no ens compadim de tants «exclosos» per qui aquest món no és casa seva? Com podem continuar pensant que el nostre benestar és més important que la vida de tants homes i dones que se senten estranys i sense lloc en aquesta Terra creada per Déu per a ells?
És increïble que no entenguem l’absurditat de la nostra religió quan cantem al Creador i Ressuscitador de la vida i, alhora, contribuïm a generar fam, patiment i degradació en les seves criatures.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
