ELS NOSTRES MORTS VIUEN
L’adéu definitiu a un ésser molt estimat ens enfonsa inevitablement en el dolor i la impotència. És com si la vida sencera quedés destruïda. No hi ha paraules ni arguments que ens puguin consolar. En què es pot esperar?
El relat de Joan no només té com a objectiu narrar la resurrecció de Llàtzer, sinó, sobretot, despertar la fe, no perquè creguem en la resurrecció com un fet llunyà que passarà a la fi del món, sinó perquè «vegem» des d’ara que Déu infon vida als que nosaltres hem enterrat.
Jesús arriba «plorant» fins al sepulcre del seu amic Llàtzer. L’evangelista diu que «era una cova tapada per una llosa». Aquesta llosa ens barra el pas. No sabem res dels nostres amics morts. Una llosa separa el món dels vius i dels morts. Només ens queda esperar el dia final per veure si passa alguna cosa.
Aquesta és la fe jueva de Marta: «Ja sé que el meu germà ressuscitarà en el moment de la resurrecció, el darrer dia». Jesús no en té prou. «Traieu la llosa». Veurem què és el que passa amb qui heu enterrat. Marta demana a Jesús que sigui realista. El mort ha començat a descompondre’s i «fa fortor». Jesús li respon: «Si creus, veuràs la glòria de Déu». Si a Marta se li desperta la fe, podrà «veure» que Déu està donant vida al seu germà.
«Treuen la llosa» i Jesús «alçà els ulls», convidant tothom a elevar la mirada fins a Déu, abans de penetrar amb fe en el misteri de la mort. Ha deixat de sanglotar. «Dóna gràcies» al Pare perquè «sempre l’escolta». El que vol és que els qui l’envolten «creguin» que és l’Enviat pel Pare per introduir al món una nova esperança.
Després «cridà amb tota la força: Llàtzer, surt a fora!» Vol que surti per mostrar a tothom que és viu. L’escena és impactant. Llàtzer té «els peus i les mans lligats amb benes» i «la cara embolcallada amb un sudari». Porta els signes i lligams de la mort. Tot i això, «el mort surt» per si mateix. És viu!
Aquesta és la fe dels qui creiem en Jesús: els qui nosaltres enterrem i abandonem en la mort viuen. Déu no els ha abandonat. Apartem la llosa amb fe. Els nostres morts són vius!
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
