ESCARNI O INVOCACIÓ?
Lluc descriu amb accents tràgics l’agonia de Jesús enmig de les burles i bromes dels qui l’envolten. Ningú sembla entendre la seva entrega. Ningú no ha entès el seu amor als darrers. Ningú no ha vist al seu rostre la mirada compassiva de Déu envers l’ésser humà.
Des d’una certa distància, les «autoritats» religioses i el «poble» es reien de Jesús «escarnint-lo»: «Ell que va salvar-ne d’altres, que se salvi a si mateix, si és el Messies». Els soldats de Pilat, en veure’l assedegat, li ofereixen un vi avinagrat, molt popular entre ells, mentre es riuen d’ell: «Si ets el rei dels jueus, salva’t a tu mateix!» El mateix li diu un dels delinqüents, crucificat amb ell: «No ets el Messies? Doncs salva’t a tu mateix!»
Fins a tres vegades Lluc repeteix la burla: «Salva’t a tu mateix». Quines «Messies» pot ser aquest si no té poder per salvar-se? Quina mena de «Rei» pot ser? Com salvarà el seu poble de l’opressió de Roma si no es pot escapar dels quatre soldats que vigilen la seva agonia? Com pot estar Déu de part seva si no intervé per alliberar-lo?
De sobte, enmig de tanta mofa, una invocació: «Jesús, recorda’t de mi quan arribis al teu regne». És l’altre delinqüent, que reconeix la innocència de Jesús, confessa la seva culpa i, ple de confiança en el perdó de Déu, només demana a Jesús que es recordi d’ell. Jesús li respon immediatament: «Avui seràs amb mi al paradís». Ara tots dos estan agonitzant, units en el desemparament i la impotència. Però avui mateix estaran tots dos junts gaudint de la vida del Pare.
Què seria de nosaltres si l’Enviat de Déu busqués la seva pròpia salvació escapant d’aquella creu que l’uneix per sempre a tots els crucificats de la història? Com podríem creure en un Déu que ens deixés enfonsats en el nostre pecat i en la nostra impotència davant de la mort?
Hi ha qui també avui fa burla del Crucificat. No saben què fan. No ho farien amb Martin Luther King. S’estan burlant de l’home més humà que ha donat la història. Quina és la postura més digna davant d’aquest Crucificat, encarnació suprema de la proximitat de Déu al patiment del món, burlar-se’n o invocar-lo?
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
