ACOLLIR JESÚS AMB ALEGRIA
L’evangelista Lluc temia que els seus lectors llegissin el seu escrit de qualsevol manera. El que els volia anunciar no era una notícia més, com tantes altres que corrien per l’imperi. Havien de preparar el seu cor: despertar l’alegria, desterrar pors i creure que Déu és a prop, disposat a transformar la nostra vida.
Amb un art difícil d’igualar va recrear una escena evocant el missatge que Maria va escoltar en l’íntim del seu cor per acollir el naixement del seu Fill Jesús. Tots podem unir-nos a ella per acollir el Salvador. Com preparar-nos per rebre amb goig a Déu encarnat en la humanitat entranyable de Jesús?
«Alegra’t». És la primera paraula que sent el que es prepara per viure una experiència bona. Avui no sabem esperar. Som com nens impacients, que ho volen tot de seguida. No sabem estar atents per conèixer els nostres desitjos més profunds. Senzillament se’ns ha oblidat esperar Déu, i ja no sabem com trobar l’alegria.
Ens estem perdent el millor de la vida. Ens acontentem amb la satisfacció, el plaer i la diversió que ens proporciona el benestar. Sabem que és un error, però no gosem creure que Déu, acollit amb fe senzilla, ens pot descobrir nous camins cap a l’alegria.
«No tinguis por». L’alegria és impossible quan vivim plens de pors, que ens amenacen des de dins i des de fora. Com pensar, sentir i actuar de manera positiva i esperançada? Com oblidar la nostra impotència i covardia per enfrontar-nos al mal?
Se’ns ha oblidat que tenir cura de la nostra vida interior és més important que tot el que ens ve des de fora. Si vivim buits per dins, som vulnerables a tot. Es va diluint la nostra confiança en Déu i no sabem com defensar-nos del que ens fa mal.
«El Senyor és amb tu». Déu és una força creadora que és bona i vol el nostre bé. No vivim sols, perduts en el cosmos. La humanitat no està abandonada. D’on treure veritable esperança si no és del Misteri últim de la vida? Tot canvia quan l’ésser humà se sent acompanyat per Déu.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
