CREIENTS POC ASSENYATS
Són força les paràboles en què Jesús repeteix, d’una manera o d’una altra, el mateix missatge: «El millor que teniu és l’esperança. No la perdeu. Mantingueu-la viva. No apagueu el vostre anhel de vida eterna. Espereu amb el cor cremant. Sigueu lúcids. No hi ha res més trist que una persona “acabada” que ha perdut l’esperança en Déu».
Jesús no utilitza un llenguatge moral. Per ell, deixar que s’apagui l’esperança en nosaltres no és un pecat, és una insensatesa. Les noies de la paràbola, que deixen que s’apagui el llum abans que arribi l’espòs, són «insensates», ja que no han sabut mantenir viva la seva espera. No s’han ocupat del més important que ha de fer l’ésser humà: esperar Déu fins al final.
Avui no és fàcil d’escoltar aquest missatge. Hem perdut capacitat per viure una mica intensament de manera duradora. El pas del temps ho desgasta tot. A l’home dels nostres dies només sembla fascinar-lo allò nou, allò actual, el moment present. No encertem a viure res de manera viva i permanent sense deixar-lo llanguir.
Hem trobat una manera més raonable i assenyada de mirar el futur. Som mestres a fer tota mena de càlculs i previsions per no córrer riscos en el futur. Ens preocupem per assegurar la nostra salut i garantir el nostre nivell de vida; planifiquem la nostra jubilació i ens organitzem una vellesa tranquil·la. Tot això està molt bé, però no deixem de ser insensats si no reconeixem una cosa que és evident: totes aquestes seguretats fabricades per nosaltres són insegures.
L’advertiment evangèlic no és irracional o absurd. Jesús convida senzillament a viure a l’horitzó de la vida eterna, sense enganyar-nos ingènuament sobre la caducitat i els límits d’aquesta vida: «Quines previsions feu més enllà del que és visible i perible? ¿On penseu trobar seguretat quan s’ensorrin les vostres seguretats?»
Mantenir desperta l’esperança significa no acontentar-se amb qualsevol cosa, no desesperar de l’ésser humà, no perdre mai l’anhel de «vida eterna» per a tothom, no deixar de cercar, de creure i de confiar. Encara que no ho sàpiguen, els qui viuen així estan esperant la vinguda de Déu.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
