NOMÉS PERTANYEM A DÉU
«Doneu al Cèsar el que és del Cèsar i a Déu, el que és de Déu». Aquestes paraules de Jesús han estat utilitzades amb freqüència per establir una frontera clara entre allò polític i allò religiós, i defensar així l’autonomia absoluta de l’Estat davant de qualsevol interpel·lació feta des de la fe.
Segons aquesta interpretació, Jesús hauria col·locat l’home, d’una banda, davant d’unes obligacions de caràcter cívico-polític i, de l’altra, davant d’una interpel·lació religiosa. Com si l’home hagués de respondre dels assumptes sociopolítics davant del poder polític i dels assumptes religiosos davant Déu.
La intenció de Jesús no és aquesta. L’accent de les seves paraules és a la part final. Li han preguntat insidiosament pel problema dels tributs i Jesús resol ràpidament el problema. Si utilitzem moneda que pertany al Cèsar, s’hauran de sotmetre a les conseqüències que això implica. Però Jesús introdueix una idea nova que no apareixia a la pregunta dels adversaris.
De manera inesperada introdueix Déu en el plantejament. La imatge de la moneda pertany al Cèsar, però els homes no han d’oblidar que porten en si mateixos la imatge de Déu i, per tant, només pertanyen a ell. Així ho afirmava la tradició bíblica. És aleshores quan podem copsar el pensament de Jesús. «Doneu al Cèsar el que li pertany, però no oblideu que vosaltres mateixos pertanyeu a Déu».
Per a Jesús, el Cèsar i Déu no són dues autoritats de rang semblant que s’han de repartir la submissió dels homes. Déu està per sobre de qualsevol Cèsar, que no pot mai exigir allò que pertany a Déu.
En uns temps en què creix el poder de l’Estat i als ciutadans cada vegada és més difícil defensar la seva llibertat enmig d’una societat, on gairebé tot està dirigit i controlat, els creients no ens hem de deixar robar la nostra consciència i la nostra llibertat per cap poder.
Hem de complir amb honradesa els nostres deures ciutadans, però no ens hem de deixar modelar ni dirigir per cap poder que ens enfronti amb les exigències fonamentals del regne de Déu.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
