CREURE ÉS BO
Sovint es pensa que la fe és una cosa que té a veure amb la salvació eterna de l’ésser humà, però no amb la felicitat concreta de cada dia, que és allò que en aquest moment ens interessa. Més encara. Hi ha qui sospita que sense Déu i sense religió seríem més feliços. Per això és saludable recordar algunes conviccions cristianes que han pogut quedar oblidades o encobertes per una presentació desencertada o insuficient de la fe. Vet aquí algunes.
Déu ens ha creat només per amor, no per al seu propi profit o pensant en el seu interès, sinó cercant la nostra felicitat. A Déu l’únic que li interessa és el nostre bé.
Déu vol la nostra felicitat no només a partir de la mort, allò que anomenem «vida eterna», sinó ara mateix, en aquesta vida. Per això és present en la nostra existència potenciant el nostre bé, mai el nostre mal.
Déu respecta les lleis de la naturalesa i la llibertat de l’ésser humà. No força ni la llibertat humana ni la creació. Però està al costat nostre recolzant la nostra lluita per una vida més humana i atraient la nostra llibertat cap al bé. Per això, a cada moment comptem amb la gràcia de Déu per ser el més feliços possible.
La moral no consisteix a complir unes lleis imposades arbitràriament per Déu. Si ell vol que escoltem les exigències morals que portem dins del cor és perquè el seu compliment és bo per a nosaltres. Déu no prohibeix allò que és bo per a l’ésser humà ni obliga a res que ens pugui fer mal. Només vol el nostre bé.
Convertir-se a Déu no vol dir decidir-se per una vida més infeliç i fastigosa, sinó orientar la pròpia llibertat cap a una existència més humana, més sana i, en definitiva, més feliç, encara que això exigeixi sacrificis i renúncia. Ser feliç sempre té les seves exigències.
Ser cristià és aprendre a «viure bé» seguint el camí obert per Jesús. Les benaurances són el nucli més significatiu i escandalós d’aquest camí. Cap a la felicitat s’hi va amb cor senzill i transparent, amb fam i set de justícia, treballant per la pau amb entranyes de misericòrdia, suportant el pes del camí amb mansuetud. Aquest camí dissenyat en les benaurances porta a conèixer ja en aquesta terra la felicitat viscuda i experimentada pel mateix Jesús.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
