DÉU ES REVELA ALS SENZILLS
Un dia, Jesús va sorprendre tothom donant gràcies a Déu pel seu èxit amb la gent senzilla de Galilea i pel seu fracàs entre els mestres de la llei, escribes i sacerdots. «T’enalteixo, Pare… perquè has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i entesos». A Jesús se’l veu content. «Sí, Pare, així t’ha plagut de fer-ho». Aquesta és la manera que Déu té de revelar les seves «coses».
La gent senzilla i ignorant, els que no tenen accés a grans coneixements, els que no compten amb la religió del temple, s’estan obrint a Déu amb cor net. Estan disposats a deixar-se ensenyar per Jesús. El Pare els està revelant el seu amor a través seu. Entenen Jesús com ningú.
Tot i això, els «savis i entesos» no entenen res. Tenen la pròpia visió docta de Déu i de la religió. Creuen saber-ho tot. No aprenen res de nou de Jesús. La seva visió tancada i el seu cor endurit els impedeixen obrir-se a la revelació del Pare a través del Fill.
Jesús acaba la seva pregària, però continua pensant en la gent senzilla. Viuen oprimits pels poderosos i no troben alleugeriment en la religió del temple. La seva vida és dura i la doctrina que els ofereixen els «entesos» la fan encara més dura i difícil. Jesús els fa tres crides.
«Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats». És la primera crida. S’adreça a tots els qui senten la religió com un pes i als qui viuen aclaparats per normes i doctrines que els impedeixen copsar l’alegria de la salvació. Si es troben vitalment amb Jesús, experimentaran un alleujament immediat: «Jo us faré reposar».
«Accepteu el meu jou… perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega, lleugera». És la segona crida. Cal canviar de jou. Abandonar el dels «savis i entesos», ja que no és lleuger, i carregar el de Jesús, que fa la vida més suportable. No perquè Jesús exigeixi menys. Exigeix més, però altrament. Exigeix allò essencial: l’amor que allibera i fa viure.
«Feu-vos deixebles meus, que soc mansuet i humil de cor». És la tercera crida. Cal aprendre a complir la llei i viure la religió amb el seu esperit. Jesús no «complica» la vida, la fa més simple i humil. No oprimeix, ajuda a viure de manera més digna i humana. És un «descans» trobar-s’hi.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
