ANAR AL GRA
No cal una anàlisi gaire profunda per descobrir les actituds d’autodefensa, de recel i d’evasió que adoptem davant de les persones que poden torbar la nostra tranquil·litat. Quantes voltes per evitar els que ens resulten molestos o incòmodes. Com apretem el pas per a no deixar-nos aconseguir pels qui ens aclaparen amb les seves penes, els seus problemes i disgustos.
Podríem dir que vivim en actitud de guàrdia permanent davant de qui pot amenaçar la nostra felicitat. I, quan no trobem una altra manera millor de justificar la nostra fugida davant de persones que ens necessiten, sempre podem recórrer al fet que «estem molt ocupats».
Quina actualitat agafa la «paràbola del samarità» en aquesta societat d’homes i dones que corren cadascun a les seves ocupacions, s’agiten darrere dels seus interessos i proclamen cadascun les seves pròpies reivindicacions.
Segons Jesús, només hi ha una manera «d’ésser humà». I no és la del sacerdot o el levita, que veuen el necessitat i «donen una volta» per seguir el seu camí, sinó la del samarità, que camina per la vida amb els ulls i el cor ben oberts per aturar-se davant qui pot necessitar el seu ajut.
Quan escoltem sincerament les paraules de Jesús, sabem que ens crida –malgrat l’hostilitat– a l’hospitalitat. Sabem que ens urgeix a viure d’una altra manera, creant en la nostra vida un espai més ampli per als qui ens necessiten. No podem amagar-nos darrere de les «nostres ocupacions» ni refugiar-nos en belles teories.
Qui ha comprès la fraternitat cristiana sap que tots som «companys de viatge» que compartim la mateixa condició d’éssers fràgils que ens necessitem els uns als altres. Qui viu atent al germà necessitat que troba pel camí descobreix un gust nou a la vida. Segons Jesús, «heretarà la vida eterna».
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
