APRENDRE A DONAR
De vegades no és tan fàcil respondre les preguntes més senzilles. Hem sentit dir sovint que estimar és donar. Però, què és donar? Molts suposen que donar només és privar-se d’alguna cosa, renunciar a alguna cosa, «sacrificar-se» desprenent-se d’alguna cosa. Estem tan condicionats per la nostra societat del benestar i tan inclinats a posseir, acumular i guanyar, que «donar» ens sembla improductiu. Un empobriment que no estem disposats a acceptar. A la nostra societat, qui dóna sense rebre és una persona poc pràctica, sense sentit realista, poc intel·ligent.
No obstant, donar és una cosa totalment diferent. El gest de donar és l’expressió més rica de vitalitat, riquesa i poder creador. Quan donem alguna cosa de debò, ens sentim plens de vida, desbordants, amb capacitat d’enriquir-ne d’altres, encara que sigui en un grau molt modest. «Només l’amor fa que la vida mereixi ser viscuda. Només l’ajuda als altres proporciona la gran alegria de viure» (Karl Tillmann).
Donar significa ser viu i ser ric. Qui té molt i no sap donar, no és ric. És un home petit, impotent, empobrit, per molt que tingui. En realitat, només és ric qui és capaç de regalar una mica de si mateix als altres.
Tots necessitem escoltar amb més atenció i profunditat les paraules de Jesús. No quedarà sense recompensa ni tan sols el got d’aigua fresca que sapiguem donar a un pobre assedegat. Hem d’aprendre a regalar allò que és viu en nosaltres i pot fer bé als altres; donar la nostra alegria, comprensió, alè, esperança, acolliment o proximitat.
Moltes vegades no són coses grans ni espectaculars. Senzillament, «un got d’aigua fresca»: un somriure acollidor, una escolta sense presses, una ajuda a aixecar l’ànim decaigut, un gest de solidaritat, una visita, un senyal de suport i amistat. No ho oblidem. Al fons de la vida hi ha algú que beneeix, acull i recompensa cada gest d’amor, per petit que ens pugui semblar. Es diu Déu, el nostre Pare.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
