EL CRIT DE LA DONA
Quan als anys vuitanta del segle I Mateu escriu el seu evangeli, l’Església té plantejada una qüestió greu: què han de fer els seguidors de Jesús? Tancar-se en el marc del poble jueu o obrir-se també als pagans?
Jesús solament havia actuat dins les fronteres d’Israel. Eliminat ràpidament pel representant de Roma i els dirigents del temple, no havia pogut fer res més. Tot i això, rastrejant en la seva vida, els deixebles van recordar dues coses molt il·luminadores. Primer, Jesús era capaç de descobrir entre els pagans una fe més gran que entre els seus seguidors. Segon, Jesús no havia reservat la seva compassió només per als jueus. El Déu de la compassió és de tots.
L’escena és commovedora. Una dona surt a l’encontre de Jesús. No pertany al poble escollit. És pagana. Prové del maleït poble dels cananeus, que tant havia lluitat contra Israel. És una dona sola i sense nom. Potser és mare soltera, vídua o ha estat abandonada pels seus.
Mateu només en destaca la fe. Tota la seva vida es resumeix en un crit que expressa el profund de la seva desgràcia. Va darrere dels deixebles «cridant». No s’atura davant del silenci de Jesús ni davant del malestar dels seus deixebles. La desgràcia de la seva filla, que «està endimoniada i sofreix molt», s’ha convertit en el seu propi dolor: «Tingueu compassió de mi, Senyor».
En un moment determinat, la dona arriba al grup, deté Jesús, es prosterna davant d’ell li diu: «Senyor, ajuda’m!» No accepta les explicacions de Jesús, dedicat a la seva tasca a Israel. No accepta l’exclusió ètnica, política, religiosa i de sexes en què hi ha tantes dones, patint solitud i marginació.
És aleshores quan Jesús es manifesta en tota la seva humilitat i grandesa: «Dona, és gran la teva fe. Que es faci tal com tu vols». La dona té raó. No serveixen de res altres explicacions. El primer és alleujar el patiment. La seva petició coincideix amb la voluntat de Déu.
Què fem els cristians d’avui davant dels crits de tantes dones soles, marginades, maltractades i oblidades per l’Església? Les deixem de banda justificant el nostre abandó per exigències d’altres quefers? Jesús no ho va pas fer.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
