SEMBRAR AMB FE
En pocs anys estem passant d’una societat profundament religiosa, on el cristianisme jugava un paper decisiu en la vida de les persones i en la convivència social, a un altre estil de vida més laic i increient, on tot el que és religiós va perdent importància.
Acostumats a una «societat de cristiandat» en la que el fet religiós era present visiblement als nostres carrers, places, escoles i llars, són molts els creients que senten malestar i pateixen davant la nova situació.
Més encara. Gairebé sense adonar-nos-en podem arribar a pensar que l’evangeli ha perdut la seva virtualitat anterior, i el missatge de Jesús ja no té grapa ni força de convicció per a l’home modern.
Per això cal escoltar amb atenció la paràbola de Jesús. Fins i tot en la seva aparent insignificància i modèstia, l’evangeli continua posseint una virtualitat poderosa per «salvar» l’home del que el deshumanitza. Difícilment trobarem alguna cosa o algú que pugui donar un sentit més humà i més alliberador a les nostres vides.
És cert que, per exercir la seva força alliberadora, aquest evangeli ha de ser presentat amb fidelitat, en tota la veritat, les exigències i l’esperança. Sense deformacions ni covardies. Sense parcialismes intencionats ni manipulacions interessades.
També és cert que l’evangeli exigeix una acollida sincera i una disponibilitat total. I són molts els factors que, com la riquesa, els interessos egoistes o la covardia, poden ofegar i anul·lar l’eficàcia de la paraula de Jesús.
Però avui l’evangeli continua tenint una energia humanitzadora insospitada. Oblidar-ho seria un error lamentable per a la societat moderna. En qualsevol cas, els creients hem de recordar que no és el moment de «collir», sinó l’hora de sembrar amb fe en la força renovadora de l’evangeli.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
