UNA PREGUNTA DECISIVA
«I vosaltres, qui dieu que sóc jo?» Aquesta pregunta de Jesús no s’adreça només als primers seguidors. És la qüestió fonamental a què hem de respondre sempre els que ens confessem cristians.
La nostra primera reacció pot ser trobar ràpidament una resposta doctrinal i confessar de manera rutinària que Jesús és el «Fill de Déu encarnat», el «Redemptor» del món, el «Salvador» de la humanitat. Títols tots ells molt solemnes i ortodoxos, sens dubte, però que poden ser pronunciats sense cap contingut vital.
La pregunta de Jesús no ens demana simplement la nostra opinió. Ens interpel·la, sobretot, sobre la nostra actitud davant seu. I aquesta no es reflecteix només en les nostres paraules, sinó sobretot en el nostre seguiment concret. Com ha escrit algun teòleg: «La breu proposició: “Jo crec que Jesús és el Fill de Déu”, significa una cosa completament diferent si la pronuncia Francesc d’Assís o la pronuncia un dels dictadors sud-americans actuals. El Déu d’aquests homes no és el mateix, o, si més no, el Déu que cadascú invoca per dirigir la seva conducta».
Les paraules de Jesús demanen una opció radical. O bé Jesús és per a nosaltres un personatge més, juntament amb molts altres de la història, o bé és la Persona decisiva que ens proporciona la comprensió última de l’existència, dóna l’orientació decisiva a la nostra vida i ens ofereix l’esperança definitiva.
La pregunta «qui dieu que sóc jo?» adquireix llavors un contingut nou. No és ja una qüestió sobre Jesús, sinó sobre nosaltres mateixos. Qui sóc jo? En qui crec? Des d’on oriento la meva existència? A què es redueix la meva fe?
Tots hem de recordar una vegada i una altra que la fe no s’identifica amb les fórmules que pronunciem. Per comprendre millor l’abast del «jo crec» cal verificar com visc, a què aspiro, en què em comprometo.
Per això, la pregunta de Jesús, més que un examen sobre la nostra ortodòxia, hauria de ser la crida a un estil de vida cristià. Evidentment no es tracta de dir o de creure qualsevol cosa sobre Crist. Però tampoc de fer solemnes professions de fe ortodoxa per viure després molt lluny de l’esperit que aquesta mateixa proclamació de fe exigeix i comporta.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
