LA INVITACIÓ DE DÉU
Pel que sembla, la paràbola del banquet va ser molt popular entre les primeres generacions cristianes, i ha quedat recollida a Lluc, Mateu i fins i tot a l’evangeli apòcrif de Tomàs. Les versions són tan diferents i les aplicacions que se n’extreuen tan diverses que només ens podem aproximar als elements essencials del relat original.
Déu està preparant una festa final per a tots els seus fills, ja que a tots els vol veure asseguts, amb ell, al voltant d’una mateixa taula, gaudint per sempre d’una vida plena. Aquesta fou certament una de les imatges més volgudes per Jesús per «suggerir» el final últim de la història humana. No s’acontentava només de dir-ho amb paraules. S’asseia a taula amb tothom, i menjava fins i tot amb pecadors i indesitjables, perquè volia que tots poguessin veure plàsticament alguna cosa del que Déu desitjava dur a terme.
Per això Jesús va entendre la seva vida com una gran invitació en nom de Déu. No imposava res, no pressionava ningú. Anunciava la bona notícia de Déu, despertava la confiança en el Pare, treia les pors, encenia l’alegria i el desig de Déu. La invitació havia d’arribar a tothom, sobretot als més necessitats d’esperança.
Jesús era realista. Sabia que la invitació podia ser rebutjada. A la versió de Mateu es descriuen diverses reaccions. Uns la rebutgen de manera conscient: «No hi van voler anar.» Altres responen amb la indiferència: «No en feren cas». Els importen més les terres i els negocis. Hi va haver els que van reaccionar de manera hostil contra els criats.
Són molts els que ja no escolten cap crida de Déu. En tenen prou amb respondre de si mateixos davant de si mateixos. Sense ser-ne potser gaire conscients, viuen una existència «solitària», tancats en un monòleg perpetu amb ells mateixos. El risc sempre és el mateix: viure cada dia més sords a tota crida que pugui transformar d’arrel la vida.
Avui potser una de les tasques més importants de l’Església és crear espais i facilitar experiències on les persones puguin sentir de manera senzilla, transparent i joiosa la invitació de Déu proclamada a l’evangeli de Jesús.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
