L’ESPERIT BO DE DÉU
Jesús no és un home buit ni dispers interiorment. No actua pels llogarets de Galilea de manera arbitrària ni mogut per qualsevol interès. Els evangelis deixen clar des del principi que Jesús viu i actua mogut per «l’Esperit de Déu».
No volen que se’l confongui amb qualsevol «mestre de la llei», preocupat per introduir més ordre en el comportament d’Israel. No volen que se l’identifiqui amb un fals profeta, disposat a buscar un equilibri entre la religió del temple i el poder de Roma.
Els evangelistes volen, a més, que ningú l’equipari amb el Baptista. Que ningú no el vegi com un simple deixeble i col·laborador d’aquell gran profeta del desert. Jesús és «el Fill estimat» de Déu. Sobre ell «reposa» l’Esperit de Déu. Només ell pot «batejar» amb Esperit Sant.
Segons tota la tradició bíblica, «l’Esperit de Déu» és l’alè de Déu, que crea i sosté tota la vida. La força que Déu posseeix per renovar i transformar els vivents. La seva energia amorosa que busca sempre el millor per als seus fills i filles.
Per això Jesús se sent enviat no a condemnar, destruir o maleir, sinó a guarir, construir i beneir. L’Esperit de Déu el porta a potenciar i millorar la vida. Ple d’aquest «Esperit» bo de Déu, es dedica a alliberar la gent d’«esperits malignes», que no fan més que malmetre, esclavitzar i deshumanitzar.
Les primeres generacions cristianes tenien molt clar què havia estat Jesús. Així resumien el record que va deixar gravat en els seus seguidors: «Ungit per Déu amb l’Esperit Sant… va passar fent el bé i guarint tots els oprimits pel diable, perquè Déu era amb ell» (Fets dels Apòstols 10,38).
Quin «esperit» ens anima avui els seguidors de Jesús? Quina és la «passió» que mou la seva Església? Quina és la «mística» que fa que les nostres comunitats visquin i actuïn? Què estem posant al món? Si l’Esperit de Jesús és en nosaltres, viurem «guarint» oprimits, deprimits o reprimits pel mal.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
