NOVA ESPIRITUALITAT
«Espiritualitat» és una paraula desafortunada. Per a molts només pot significar una cosa inútil, allunyada de la vida real. Per a què pot servir? Allò que interessa és el concret i pràctic, el material, no l’espiritual.
No obstant això, l ‘«esperit» d’una persona és una cosa valorada en la societat moderna, ja que indica el més profund i decisiu de la seva vida: la passió que l’anima, la seva inspiració última, allò que encomana als altres, el que aquesta persona va posant al món.
L’esperit encoratja els nostres projectes i compromisos, configura el nostre horitzó de valors i la nostra esperança. Segons quin sigui el nostre esperit, així serà la nostra espiritualitat. I així serà també la nostra religió i la nostra vida sencera.
Els textos que ens han deixat els primers cristians ens mostren que viuen la seva fe en Jesucrist com un fort «moviment espiritual». Se senten habitats per l’Esperit de Jesús. Només és cristià qui ha estat batejat amb aquest Esperit. «El que no tingués l’Esperit de Crist no li pertany». Animats per aquest Esperit, tot ho viuen de manera nova.
El primer que canvia radicalment és la seva experiència de Déu. Ja no viuen amb «esperit d’esclaus», aclaparats per por de Déu, sinó amb «esperit de fills» que se senten estimats de manera incondicional i sense límits per un Pare. L’Esperit de Jesús els fa cridar en el fons del seu cor: Abba, Pare! Aquesta experiència és el primer que tothom hauria de trobar a les comunitats de Jesús.
Canvia també la seva manera de viure la religió. Ja no se senten «presoners de la llei», les normes i els preceptes, sinó alliberats per l’amor. Ara coneixen el que és viure amb «un esperit nou», escoltant la crida de l’amor i no amb «la lletra vella», ocupats a complir obligacions religioses. Aquest és el clima que entre tots hem de cuidar i promoure en les comunitats cristianes, si volem viure com Jesús.
Descobreixen també el veritable contingut del culte a Déu. Allò que agrada al Pare no són els ritus buits d’amor, sinó que visquem «en esperit i en veritat». Aquesta vida viscuda amb l’esperit de Jesús i la veritat del seu evangeli és per als cristians el seu autèntic «culte espiritual».
No hem d’oblidar el que Pau de Tars deia a les seves comunitats: «No apagueu l’Esperit». Una església apagada, buida de l’esperit de Crist, no pot viure ni comunicar la seva veritable Novetat. No pot assaborir ni encomanar la seva Bona Notícia. Tenir cura de la espiritualitat cristiana és revifar la nostra religió.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
