L’ÚLTIM SOPAR
Els estudis sociològics ho destaquen amb dades contundents: els cristians de les nostres esglésies occidentals estan abandonant la missa dominical. La celebració, tal com ha quedat configurada al llarg dels segles, ja no és capaç de nodrir la seva fe ni de vincular a la comunitat de Jesús.
El sorprenent és que estem deixant que la missa «es perdi» sense que aquest fet gairebé no provoqui cap reacció entre nosaltres. No és l’eucaristia el centre de la vida cristiana? Com podem romandre passius, sense capacitat de prendre cap iniciativa? Per què la jerarquia roman tan callada i immòbil? Per què els creients no manifestem la nostra preocupació amb més força i dolor?
La desafecció per la missa està creixent fins i tot entre els que hi participen de manera responsable i incondicional. És la fidelitat exemplar d’aquestes minories la que està sostenint les comunitats, però podrà la missa seguir viva només a base de mesures protectores que assegurin el compliment del ritu actual?
Les preguntes són inevitables: No necessita l’Església en el seu centre una experiència més viva i encarnada del sopar del Senyor, que la que ofereix la litúrgia actual? Estem tan segurs d’estar fent bé avui el que Jesús va voler que féssim en memòria seva?
És la litúrgia que nosaltres repetim des de fa segles la que millor pot ajudar en aquests temps els creients a viure el que va viure Jesús en aquell sopar memorable on es concentra, es recapitula i es manifesta com i per a què va viure i va morir? És la que més ens pot atraure a viure com a deixebles seus al servei del seu projecte del regne del Pare?
Avui tot sembla oposar-se a la reforma de la missa. No obstant això, cada vegada serà més necessària si l’Església vol viure del contacte vital amb Jesucrist. El camí serà llarg. La transformació serà possible quan l’Església senti amb més força la necessitat de recordar Jesús i de viure del seu Esperit. Per això també ara el més responsable no és absentar-se de la missa, sinó contribuir a la conversió a Jesucrist.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat