IDENTIFICAR LES TEMPTACIONS
Segons els evangelis, les temptacions experimentades per Jesús no són pròpiament d’ordre moral. Són plantejaments en els que se li proposen maneres falses d’entendre i viure la seva missió. Per això, la seva reacció ens serveix de model per al nostre comportament moral, però, sobretot, ens alerta per no desviar-nos de la missió que Jesús ha confiat als seus seguidors.
Primer de tot, les seves temptacions ens ajuden a identificar amb més lucidesa i responsabilitat les que pot experimentar avui la seva Església i els qui la formem. Com serem una Església fidel a Jesús si no som conscients de les temptacions més perilloses que ens poden desviar avui del seu projecte i del seu estil de vida?
A la primera temptació, Jesús renuncia a utilitzar Déu per «convertir» les pedres en pans i saciar així la seva fam. No seguirà aquest camí. No viurà buscant el seu propi interès. No utilitzarà el Pare de manera egoista. S’alimentarà de la Paraula viva de Déu, només «multiplicarà» els pans per alimentar la fam de la gent.
Aquesta és probablement la temptació més greu dels cristians dels països rics: utilitzar la religió per completar el nostre benestar material, tranquil·litzar les nostres consciències i buidar el nostre cristianisme de compassió, vivint sords a la veu de Déu que ens continua demanant ¿on són els vostres germans?
A la segona temptació, Jesús renuncia a obtenir «poder i glòria» a condició de sotmetre’s com tots els poderosos als abusos, mentides i injustícies en què es basa el poder inspirat pel «diable». El regne de Déu no s’imposa, s’ofereix amb amor, només adorarà el Déu dels pobres, els febles i els indefensos.
En aquests temps de pèrdua de poder social és temptador per a l’Església intentar recuperar el «poder i la glòria» d’altres temps pretenent fins i tot un poder absolut sobre la societat. Estem perdent una oportunitat històrica per entrar per un camí nou de servei humil i d’acompanyament fratern a l’home i la dona d’avui, tan necessitats d’amor i d’esperança.
A la tercera temptació, Jesús renuncia a complir la seva missió recorrent a l’èxit fàcil i l’ostentació. No serà un Messies triomfalista. Mai posarà Déu al servei de la seva vanaglòria. Estarà entre els seus com el qui serveix.
Sempre serà temptador per a alguns utilitzar l’espai religiós per buscar reputació, renom i prestigi. Poques coses són més ridícules en el seguiment a Jesús que l’ostentació i la recerca d’honors. Fan mal a l’Església i la buiden de veritat.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
