PER QUÈ SOM TAN COVARDS?
«Per què sou tan covards? Encara no teniu fe?». Aquestes dues preguntes que Jesús adreça als seus deixebles no són, per l’evangelista Marc, una anècdota del passat. Són les preguntes que han de sentir els seguidors de Jesús enmig de les seves crisis. Les preguntes que ens hem de fer també avui: On és l’arrel de la nostra covardia? Per què tenim por davant el futur? És perquè ens falta fe en Jesucrist?
El relat és breu. Tot comença amb una ordre de Jesús: «Passem a l’altra riba». Els deixebles saben que a l’altra riba del llac Tiberíades hi ha el territori pagà de la Decàpolis. Un país diferent i estrany. Una cultura hostil a la seva religió i creences.
De sobte s’aixeca una forta tempesta, metàfora gràfica del que succeeix en el grup de deixebles. El vent huracanat, les ones que trenquen contra la barca, l’aigua que comença a envair-ho tot, expressen bé la situació: Què podran fer els seguidors de Jesús davant l’hostilitat del món pagà? No només està en perill la seva missió, sinó fins i tot la supervivència mateixa del grup.
Despertat pels seus deixebles, Jesús intervé, el vent cessa i sobre el llac es fa una gran bonança. El sorprenent és que els deixebles «van sentir un gran temor». Abans tenien por de la tempesta. Ara semblen témer Jesús. No obstant això, alguna cosa de decisiu s’ha produït en ells: han recorregut a Jesús; han pogut experimentar en ell una força salvadora que no coneixien; comencen a preguntar-se per la seva identitat. Comencen a intuir que amb ell tot és possible.
El cristianisme es troba avui enmig d’una «forta tempesta» i la por comença a apoderar-se de nosaltres. No ens atrevim a passar a «a una altra riba». La cultura moderna ens resulta un país estrany i hostil. El futur ens fa por. La creativitat sembla prohibida. Alguns creuen més segur mirar cap enrere per anar millor cap endavant.
Jesús ens pot sorprendre a tots. El Ressuscitat té força per inaugurar una fase nova en la història del cristianisme. Només se’ns demana fe. Una fe que ens alliberi de tanta por i covardia, i ens comprometi a caminar seguint les petjades de Jesús.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
