LA FE GRAN
D’UNA DONA
L’escena és sorprenent. L’evangelista Marc presenta una dona desconeguda com a model de fe per a les comunitats cristianes. D’ella podran aprendre com cercar Jesús amb fe, com arribar a un contacte guaridor amb ell i com trobar-hi la força per iniciar una vida nova, plena de pau i de salut.
A diferència de Jaire, identificat com a «cap de la sinagoga» i home important a Cafarnaüm, aquesta dona no és ningú. Només sabem que pateix una malaltia secreta, típicament femenina, que li impedeix viure de manera sana la seva vida de dona, esposa i mare.
Pateix molt físicament i moralment. S’ha arruïnat buscant ajuda en els metges, però ningú l’ha pogut guarir. No obstant això es resisteix a viure per sempre com una dona malalta. Està sola. Ningú l’ajuda a acostar-se a Jesús, però ella sabrà trobar-se amb ell.
No espera passivament que Jesús se li acosti i li imposi les seves mans. Ella mateixa el buscarà. Anirà superant tots els obstacles. Farà tot el que pugui i sàpiga. Jesús comprendrà el seu desig d’una vida més sana. Confia plenament en la seva força guaridora.
La dona no en té prou només amb veure Jesús de lluny. Cerca un contacte més directe i personal. Actua amb determinació, però no de manera esbojarrada. No vol molestar ningú. S’acosta per darrere enmig de la gent, i li toca el mantell. En aquest gest delicat es concreta i expressa la seva confiança total en Jesús.
Tot ha passat en secret, però Jesús vol que tots coneguin la fe gran d’aquesta dona. Quan ella, tremolant de por, confessa el que ha fet, Jesús li diu: «Filla, la teva fe t’ha salvat. Vés-te’n en pau i queda guarida». Aquesta dona, amb la seva capacitat per cercar i acollir la salvació que se’ns ofereix en Jesús, és un model de fe per a tots nosaltres.
Qui ajuda les dones dels nostres dies a trobar-se amb Jesús? Qui s’esforça per comprendre els obstacles que troben en alguns sectors de l’Església actual per viure la seva fe en Crist «en pau i amb salut»? Qui valora la fe i els esforços de les teòlogues que, gairebé sense suport i vencent tota mena de resistències i rebutjos, treballen sense descans per obrir camins que permetin a la dona viure amb més dignitat a l’Església de Jesús?
Les dones no troben entre nosaltres l’acollida, la valoració i la comprensió que trobaven en Jesús. No sabem mirar-les com les mirava ell. No obstant això, amb freqüència, elles són també avui les que amb la seva fe en Jesús i el seu alè evangèlic sostenen la vida de no poques comunitats cristianes.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
