LA FAMÍLIA NO ÉS INTOCABLE
Sovint, els creients hem defensat la «família» en abstracte, sense aturar-nos a reflexionar sobre el contingut concret d’un projecte familiar entès i viscut des de l’Evangeli. I, no obstant, no n’hi ha prou amb defensar el valor de la família sense més, perquè la família pot plasmar-se de maneres molt diverses en la realitat.
Hi ha famílies obertes al servei de la societat i famílies replegades sobre els seus propis interessos. Famílies que eduquen en l’egoisme i famílies que ensenyen la solidaritat. Famílies alliberadores i famílies opressores.
Jesús ha defensat amb fermesa la institució familiar i l’estabilitat del matrimoni. I ha criticat durament els fills que es desentenen dels seus pares. Però la família no és per a Jesús quelcom absolut i intocable. No és un ídol. Hi ha alguna cosa que està per sobre i és anterior: el regne de Déu i la seva justícia.
El decisiu no és la família de carn, sinó aquesta gran família que hem de construir entre tots els seus fills i filles col·laborant amb Jesús a obrir camins al regnat del Pare. Per això, si la família es converteix en obstacle per a seguir Jesús en aquest projecte, Jesús exigirà la ruptura i l’abandonament d’aquesta relació familiar: «Qui estima el pare o la mare més que a mi, no és digne de mi. Qui estima el fill o la filla més que a mi, no és digne de mi».
Quan la família impedeix la solidaritat i la fraternitat amb els altres i no deixa treballar als seus membres per la justícia volguda per Déu entre els homes, Jesús exigeix una llibertat crítica, encara que això porti amb si conflictes i tensions familiars.
Són les nostres llars una escola de valors evangèlics com la fraternitat, la recerca responsable d’una societat més justa, l’austeritat, el servei, la pregària, el perdó? O són precisament lloc de «desevangelització» i corretja de transmissió dels egoismes, injustícies, convencionalismes, alienacions i superficialitat de la nostra societat?
Què dir de la família on s’orienta al fill cap a un classisme egoista, una vida instal·lada i segura, un ideal del màxim lucre, oblidant tota la resta? ¿S’està educant el fill quan l’estimulem només per a la competència i la rivalitat, i no per al servei i la solidaritat?
És aquesta la família que hem de defensar els catòlics? És aquesta la família on les noves generacions poden escoltar l’Evangeli? O és aquesta la família que també avui hem «d’abandonar», d’alguna manera, per ser fidels al projecte de vida estimat per Jesús?
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
