TU FES IGUAL
Per no sortir malparat d’una conversa amb Jesús, un mestre de la llei acaba preguntant: «I qui són els altres?». És la pregunta de qui només es preocupa de complir la llei. Li interessa saber a qui ha d’estimar i a qui pot excloure del seu amor. No pensa en els sofriments de la gent.
Jesús, que viu alleujant el patiment dels qui troba en el seu camí, trencant si cal la llei del dissabte o les normes de puresa, li respon amb un relat que denuncia de manera provocativa tot legalisme religiós que ignori l’amor al necessitat.
En el camí que baixa de Jerusalem a Jericó, un home ha estat assaltat per uns bandits. Agredit i despullat de tot, queda a la cuneta mig mort, abandonat a la seva sort. No sabem qui és, només que és un «home». Podria ser qualsevol de nosaltres. Qualsevol ésser humà abatut per la violència, la malaltia, la desgràcia o la desesperança.
«Casualment» apareix pel camí un sacerdot. El text indica que és per atzar, com si res tingués a veure-hi un home dedicat al culte. El que li pertoca no és baixar fins als ferits que estan a les cunetes. El seu lloc és el temple. La seva ocupació, les celebracions sagrades. Quan arriba a l’alçada del ferit, «quan el veié, passà de llarg per l’altra banda».
La seva falta de compassió no és només una reacció personal, doncs també un levita del temple que passa pel costat del ferit «fa el mateix». És més aviat una actitud i un perill que sotja els qui es dediquen al món del sagrat: viure lluny del món real on la gent lluita, treballa i pateix.
Quan la religió no està centrada en un Déu, Amic de la vida i Pare dels que pateixen, el culte sagrat pot convertir-se en una experiència que distancia de la vida profana, preserva del contacte directe amb el patiment de la gent i ens fa caminar sense reaccionar davant els ferits que veiem a les cunetes. Segons Jesús, no són els homes del culte els qui millor ens poden indicar com hem de tractar els que pateixen, sinó les persones que tenen cor.
Pel camí arriba un samarità. No ve del temple. No pertany ni tan sols al poble elegit d’Israel. Viu dedicat a una cosa tan poc sagrada com el seu petit negoci de comerciant. Però, quan veu el ferit, no es pregunta si és proïsme o no. Es commou i fa per ell tot el que pot. És a aquest a qui hem d’imitar. Així li diu Jesús al legista: «Vés, i tu fes igual». A qui imitarem en trobar-nos en el nostre camí amb les víctimes més colpejades per la crisi econòmica dels nostres dies?
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
