LA MIRADA DE JESÚS
Marc descriu amb tot detall la situació. Jesús s’adreça en barca amb els seus deixebles cap a un lloc tranquil i retirat. Vol escoltar-los amb calma, ja que han tornat cansats del seu primer viatge evangelitzador i desitgen compartir la seva experiència amb el Profeta que els ha enviat.
El propòsit de Jesús queda frustrat. La gent descobreix la seva intenció i se li avança corrent per la riba. Quan arriben al lloc, es troben amb una multitud vinguda de tots els llogarets de l’entorn. Com reaccionarà Jesús?
Marc descriu gràficament la seva actuació: els deixebles han d’aprendre com han de tractar la gent; en les comunitats cristianes s’ha de recordar com era Jesús amb aquestes persones perdudes en l’anonimat, de les que ningú es preocupa. «Quan Jesús desembarcà, veié una gran gentada i se’n compadí, perquè eren com ovelles sense pastor, i es posà a instruir-los llargament».
El primer que destaca l’evangelista és la mirada de Jesús. No s’irrita perquè hagin interromput els seus plans. Els mira detingudament i es commou. Mai li molesta la gent. El seu cor intueix la desorientació i l’abandó en què es troben els pagesos d’aquelles aldees.
A l’Església hem d’aprendre a mirar la gent com la mirava Jesús: captant el sofriment, la solitud, el desconcert o l’abandó que pateixen molts d’ells. La compassió no brolla de l’atenció a les normes o el record de les nostres obligacions. Es desperta en nosaltres quan mirem atentament els qui pateixen.
Des d’aquesta mirada, Jesús descobreix la necessitat més profunda d’aquella gent: caminen «com ovelles sense pastor». L’ensenyament que reben dels lletrats de la Llei no els ofereix l’aliment que necessiten. Viuen sense que ningú tingui cura realment d’ells. No tenen un pastor que els guiï i els defensi.
Mogut per la seva compassió, Jesús «es posa a instruir-los llargament». Amb calma, sense presses, es dedica pacientment a ensenyar-los la Bona Notícia de Déu. No ho fa per obligació. No pensa en si mateix. Els comunica la Paraula de Déu, commogut per la necessitat que tenen d’un pastor.
No podem romandre indiferents davant tanta gent que, dins de les nostres comunitats cristianes, camina buscant un aliment més sòlid que el que rep. No hem d’acceptar com a normal la desorientació religiosa dins de l’Església. Hem de reaccionar de manera lúcida i responsable. No pocs cristians busquen ser millor alimentats. Necessiten pastors que els transmetin el missatge de Jesús.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
