NECESSARI I URGENT
Mentre el grup de deixebles segueix el seu camí, Jesús entra només en un llogaret i es dirigeix a una casa on troba dues germanes a qui estima molt. La presència del seu amic Jesús provocarà en les dones dues reaccions molt diferents.
Maria, segurament la germana més jove, ho deixà tot i «es va asseure als peus del Senyor». La seva única preocupació és escoltar-lo. L’evangelista la descriu amb els trets que caracteritzen el veritable deixeble: als peus del Mestre, atenta a la seva veu, acollint la seva Paraula i alimentant-se del seu ensenyament.
La reacció de la Marta és diferent. Des que ha arribat Jesús, no fa sinó desviure’s per acollir-lo i atendre’l degudament. Lluc la descriu aclaparada per múltiples ocupacions. Desbordada per la situació i dolguda amb la seva germana, exposa la seva queixa a Jesús: «Senyor, ¿no et fa res que la meva germana m’hagi deixat tota sola a fer la feina? Digues-li que em vingui a ajudar».
Jesús no perd la pau. Respon a Marta amb un afecte gran, repetint a poc a poc el seu nom; després, li fa veure que també a ell li preocupa la seva angoixa, però ha de saber que escoltar-lo a ell és tan essencial i necessari que a cap deixeble se l’ha de deixar sense la seva Paraula «Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses, quan només n’hi ha una de necessària. Maria ha escollit la millor part, i no li serà pas presa».
Jesús no critica el servei de Marta. Com pot fer-ho si ell mateix està ensenyant a tots amb el seu exemple a viure acollint, servint i ajudant els altres? El que critica és la seva manera de treballar nerviosa, sota la pressió de massa ocupacions.
Jesús no contraposa la vida activa i la contemplativa, ni l’escolta fidel de la seva Paraula i el compromís de viure pràcticament el seu estil de lliurament als altres. Alerta més aviat del perill de viure absorbits per un excés d’activitat, en agitació interior permanent, apagant en nosaltres l’Esperit, contagiant nerviosisme i angoixa més que pau i amor.
Constrets per la disminució de forces, ens estem habituant a demanar als cristians més generosos tota classe de compromisos dins i fora de l’Església. Si, al mateix temps, no els oferim espais i moments per conèixer Jesús, escoltar la seva Paraula i alimentar-se del seu Evangeli, correm el risc de fer créixer a l’Església l’agitació i el nerviosisme, però no el seu Esperit i la seva pau. Ens podem trobar amb unes comunitats animades per funcionaris aclaparats, però no per testimonis que irradien l’alè i la vida del seu Mestre.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
