NO VIURE ADORMITS
Un dels riscos que ens amenacen avui és caure en una vida superficial, mecànica, rutinària, massificada… No és fàcil d’escapar-se’n. Amb el pas dels anys, els projectes, les fites i els ideals de molta gent acaben apagant-se. Quanta gent acaba aixecant-se cada dia només per «anar fent».
On trobar un principi humanitzador, desalienant, capaç d’alliberar-nos de la superficialitat, la massificació, l’atordiment o el buit interior?
És sorprenent la insistència amb què Jesús parla d’estar vetllant. Es pot dir que entén la fe com una actitud vigilant que ens allibera del sense sentit que domina molts homes i dones, que caminen per la vida sense cap fita ni cap objectiu.
Acostumats a viure la fe com una tradició familiar, una herència o un costum més, no som capaços de descobrir tota la força que conté per humanitzar-nos i donar un sentit nou a les nostres vides. Per això és trist d’observar com força homes i dones abandonen una fe viscuda de manera inconscient i poc responsable per adoptar una actitud increient tan inconscient i poc responsable com la seva postura anterior.
La crida de Jesús a la vigilància ens demana despertar de la indiferència, la passivitat o la distracció amb què vivim sovint la nostra fe. Per viure-la de manera lúcida necessitem conèixer-la amb més profunditat, confrontar-la amb altres actituds possibles davant de la vida, agrair-la i procurar viure-la amb totes les conseqüències.
Aleshores la fe és llum que inspira els nostres criteris d’actuació, força que impulsa el nostre compromís de construir una societat més humana, esperança que anima tot el nostre viure diari.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
