OBRIM LES PORTES
L’evangeli de Joan descriu amb traços foscos la situació de la comunitat cristiana quan al seu centre hi falta Crist ressuscitat. Sense la seva presència viva, l’Església es converteix en un grup d’homes i dones que viuen «en una casa amb les portes tancades, per por dels jueus».
Amb les «portes tancades» no es pot sentir el que passa fora. No és possible captar l’acció de l’Esperit al món. No s’obren espais de trobada i de diàleg amb ningú. S’apaga la confiança en l’ésser humà i creixen els recels i els prejudicis. Però una Església sense capacitat de dialogar és una tragèdia, ja que els seguidors de Jesús estem cridats a actualitzar avui l’etern diàleg de Déu amb l’ésser humà.
La «por» pot paralitzar l’evangelització i bloquejar les nostres millors energies. La por ens porta a rebutjar i condemnar. Amb por no és possible estimar el món. Però, si no l’estimem, no l’estem mirant com el mira Déu. I, si no el mirem amb els ulls de Déu, com comunicarem la seva Bona Notícia?
Si vivim amb les portes tancades, qui deixarà la cleda per cercar les ovelles perdudes? Qui gosarà tocar algun leprós exclòs? Qui s’asseurà a taula amb pecadors o prostitutes? Qui s’acostarà als oblidats de la religió? Els qui vulguin cercar el Déu de Jesús ens trobaran amb les portes tancades.
La nostra primera tasca és deixar entrar el Ressuscitat a través de tantes barreres que aixequem per defensar-nos de la por. Que Jesús ocupi el centre de les nostres esglésies, grups i comunitats. Que només ell sigui font de vida, de joia i de pau. Que ningú no ocupi el seu lloc. Que ningú no s’apropiï del seu missatge. Que ningú imposi un estil diferent del seu.
Ja no tenim el poder d’altres temps. Sentim l’hostilitat i el rebuig al nostre entorn. Som fràgils. Necessitem més que mai obrir-nos a l’alè del Ressuscitat per acollir el seu Esperit Sant.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
