AMB EL FOC DE L’ESPERIT
Les primeres comunitats cristianes es van preocupar de diferenciar bé el baptisme de Joan, que submergia les persones en les aigües del Jordà, i el baptisme de Jesús, que comunicava el seu Esperit per netejar, renovar i transformar el cor dels seus seguidors. Sense aquest Esperit de Jesús, l’Església s’apaga i s’extingeix.
Només l’Esperit de Jesús pot posar més veritat en el cristianisme actual. Només el seu Esperit ens pot conduir a recuperar la nostra veritable identitat, abandonant camins que ens desvien una i altra vegada de l’Evangeli. Només aquest Esperit ens pot donar llum i força per emprendre la renovació que necessita avui l’Església.
El papa Francesc sap molt bé que el major obstacle per posar en marxa una nova etapa evangelitzadora és la mediocritat espiritual. Ho diu de manera rotunda. Vol encoratjar amb totes les seves forces una etapa «més ardent, alegre, generosa, audaç, plena d’amor fins a la fi, i de vida encomanadissa». Però tot serà insuficient «si no crema en els cors el foc de l’Esperit».
Per això cerca per a l’Església d’avui «evangelitzadors amb Esperit» que s’obrin sense por a la seva acció i trobin en aquest Esperit Sant de Jesús «la força per anunciar la veritat de l’Evangeli amb audàcia, en veu alta i en tot temps i lloc, fins i tot a contra corrent».
Segons el papa, la renovació que vol impulsar en el cristianisme actual no és possible «quan la manca d’una espiritualitat profunda es tradueix en pessimisme, fatalisme i desconfiança», o quan ens porta a pensar que «res no pot canviar» i, per tant, que «és inútil esforçar-se», o quan abaixem els braços definitivament, «dominats per un descontentament crònic o per una peresa que resseca l’ànima».
Francesc ens adverteix que «a vegades perdem l’entusiasme oblidant que l’Evangeli respon a les necessitats més profundes de les persones». No obstant això no és així. El papa expressa amb força la seva convicció: «No és el mateix haver conegut Jesús que no conèixer-lo, no és el mateix caminar amb ell que caminar a les palpentes, no és el mateix poder escoltar-lo que ignorar la seva Paraula […] no és el mateix procurar construir el món amb el seu Evangeli que fer-ho només amb la pròpia raó».
Tot això ho hem de descobrir per experiència personal de Jesús. Altrament, diu el papa, a qui no ho descobreix, «aviat li falta força i passió; i una persona que no està convençuda, entusiasmada, segura, enamorada, no convenç a ningú». ¿No hi haurà aquí un dels principals obstacles per impulsar la renovació volguda pel papa Francesc?
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat