ALIMENTAR-SE
DE JESÚS
Segons el relat de Joan, un cop més els jueus, incapaços d’anar més enllà del físic i material, interrompen Jesús, escandalitzats pel llenguatge agressiu que empra: «Com pot donar-nos aquest la seva carn per a menjar?». Jesús no retira la seva afirmació, sinó que dóna a les seves paraules un contingut més profund.
El nucli de la seva exposició ens permet endinsar-nos en l’experiència que vivien les primeres comunitats cristianes en celebrar l’eucaristia. Segons Jesús, els deixebles no només han de creure en ell, sinó que han d’alimentar i nodrir la seva vida de la seva mateixa persona. L’eucaristia és una experiència central en els seguidors de Jesús.
Les paraules que segueixen no fan sinó destacar el seu caràcter fonamental i indispensable: «La meva carn és veritable menjar i la meva sang és veritable beguda». Si els deixebles no s’alimenten d’ell, podran fer i dir moltes coses, però no han d’oblidar les seves paraules: «No teniu vida en vosaltres». Per tenir vida dins de nosaltres necessitem alimentar-nos de Jesús, nodrir-nos del seu alè vital, interioritzar les seves actituds i els seus criteris de vida. Aquest és el secret i la força de l’eucaristia. Només el coneixen aquells que combreguen amb ell i s’alimenten de la seva passió pel Pare i del seu amor als seus fills.
El llenguatge de Jesús és de gran força expressiva. A qui sap alimentar-se d’ell li fa aquesta promesa: «Aquest està en mi i jo en ell». Qui es nodreix de l’eucaristia experimenta que la seva relació amb Jesús no és una cosa externa. Jesús no és model de vida que imitem des de fora. Alimenta la nostra vida des de dins.
Aquesta experiència de «habitar» en Jesús i deixar que Jesús «habiti» en nosaltres pot transformar d’arrel la nostra fe. Aquest intercanvi mutu, aquesta comunió estreta, difícil d’expressar amb paraules, constitueix la veritable relació del deixeble amb Jesús. Això és seguir-lo sostinguts per la seva força vital.
La vida que Jesús transmet als seus deixebles en l’eucaristia és la que ell mateix rep del Pare, que és Font inesgotable de vida plena. Una vida que no s’extingeix amb la nostra mort biològica. Per això s’atreveix Jesús a fer aquesta promesa als seus: «Qui menja aquest pa viurà per sempre».
Sens dubte, el signe més greu de la crisi de la fe cristiana entre nosaltres és l’abandonament tan generalitzat de l’eucaristia dominical. Per a qui estima Jesús és dolorós observar com l’eucaristia va perdent el seu poder d’atracció. Però és més dolorós encara veure que des de l’Església assistim a aquest fet sense atrevir-nos a reaccionar. Per què?
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
