EL QUE ÉS DECISIU ÉS TENIR FAM
L’evangelista Joan utilitza un llenguatge molt fort per insistir en la necessitat d’alimentar la comunió amb Jesucrist. Només així experimentarem en nosaltres la seva pròpia vida. Segons ell, cal menjar Jesús: «Els qui em mengen a mi viurangràcies a mi».
El llenguatge adquireix un caràcter encara més agressiu quan diu que cal menjar la carn de Jesús i beure la seva sang. El text és rotund. «La meva carn és veritable menjar i la meva sang és veritable beguda. Qui menja la meva carn i beu la meva sang, està en mi, i jo, en ell».
Aquest llenguatge ja no produeix cap impacte entre els cristians. Habituats a escoltar-lo des de petits, tendim a pensar en allò que estem fent des de la primera comunió. Tots coneixem la doctrina apresa en el catecisme: en el moment de combregar, Crist es fa present en nosaltres per la gràcia del sagrament de l’eucaristia.
Per desgràcia, tot pot quedar més d’una vegada en doctrina pensada i acceptada piadosament. Però, sovint, ens falta l’experiència d’incorporar Crist a la nostra vida concreta. No sabem com obrir-nos a ell perquè nodreixi amb el seu Esperit la nostra vida i la vagi fent més humana i més evangèlica.
Menjar Crist és molt més que avançar distretament a complir el ritu sacramental de rebre el pa consagrat. Combregar amb Crist exigeix un acte de fe i d’obertura d’especial intensitat, que es pot viure sobretot en el moment de la comunió sacramental, però també en altres experiències de contacte vital amb Jesús.
El que és decisiu és tenir fam de Jesús. Cercar des del més profund, trobar-nos amb ell. Obrir-nos a la seva veritat perquè ens marqui amb el seu Esperit i potenciï el millor que hi ha en nosaltres. Deixar que il·lumini i transformi zones de la nostra vida que estan encara sense evangelitzar.
Llavors, alimentar-nos de Jesús és tornar al més genuí, el més simple i més autèntic del seu Evangeli; interioritzar les seves actituds més bàsiques i essencials; encendre en nosaltres l’instint de viure com ell; despertar la nostra consciència de deixebles i seguidors per fer-ne el centre de la nostra vida. Sense cristians que s’alimentin de Jesús, l’Església llangueix sense remei.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
