SENSE FOC
NO ÉS POSSIBLE
En un estil clarament profètic, Jesús resumeix la seva vida sencera amb unes paraules insòlites: «He vingut a calar foc a la terra, i com voldria que ja estigués encesa!». De què està parlant Jesús? El caràcter enigmàtic del seu llenguatge condueix els exegetes a cercar la resposta en diferents direccions. En qualsevol cas, la imatge del «foc» ens està convidant a apropar-nos al seu misteri de manera més ardent i apassionada.
El foc que crema en el seu interior és la passió per Déu i la compassió pels que pateixen. Mai podrà ser revelat aquest amor insondable que anima la seva vida sencera. El seu misteri no quedarà mai tancat en fórmules dogmàtiques ni en llibres de savis. Ningú escriurà un llibre definitiu sobre ell. Jesús atreu i crema, torba i purifica. Ningú podrà seguir-lo amb el cor apagat o amb pietat avorrida.
La seva paraula fa cremar els cors. S’ofereix amistosament als més exclosos, desperta l’esperança en les prostitutes i la confiança en els pecadors més menyspreats, lluita contra tot el que fa mal a l’ésser humà. Combat els formalismes religiosos, els rigorismes inhumans i les interpretacions estretes de la llei. Res ni ningú pot encadenar la seva llibertat per fer el bé. Mai no el podrem seguir vivint en la rutina religiosa o el convencionalisme d’allò «correcte».
Jesús encén els conflictes, no els apaga. No ha vingut a portar falsa tranquil·litat, sinó tensions, enfrontament i divisions. En realitat, introdueix el conflicte en el nostre propi cor. No podem defensar-nos de la seva crida darrere l’escut de ritus religiosos o pràctiques socials. Cap religió no ens protegirà de la seva mirada. Cap agnosticisme ens lliurarà del seu desafiament. Jesús ens està cridant a viure de veritat i a estimar sense egoismes.
El seu foc no ha quedat apagat en submergir-se a les aigües profundes de la mort. Ressuscitat a una vida nova, el seu Esperit continua cremant al llarg de la història. Els deixebles d’Emaús el senten cremar en els seus cors quan escolten les seves paraules mentre camina al seu costat.
On és possible sentir avui aquest foc de Jesús? On podem experimentar la força de la seva llibertat creadora? Quan cremen els nostres cors en acollir el seu Evangeli? On es viu de manera apassionada seguint els seus passos? Encara que la fe cristiana sembla extingir-se avui entre nosaltres, el foc portat per Jesús al món segueix cremant sota les cendres. No podem deixar que s’apagui. Sense foc al cor no és possible seguir Jesús.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
