NO AFERRAR-SE A TRADICIONS HUMANES
No sabem quan ni on va tenir lloc l’enfrontament. A l’evangelista només li interessa evocar l’atmosfera en la qual es mou Jesús, envoltat de mestres de la llei, observants escrupolosos de les tradicions, que es resisteixen cegament a la novetat que el Profeta de l’amor vol introduir en les seves vides.
Els fariseus observen indignats que els seus deixebles mengen amb les mans impures. No ho poden tolerar: «Com és que els teus deixebles no segueixen la tradició dels antics?». Encara que parlen dels deixebles, l’atac s’adreça a Jesús. Tenen raó. És Jesús qui està trencant aquesta obediència cega a les tradicions en crear al voltant seu un «espai de llibertat» on el decisiu és l’amor.
Aquell grup de mestres religiosos no ha entès res del regne de Déu que Jesús els està anunciant. En el seu cor no regna Déu. Segueix regnant la llei, les normes, els usos i els costums marcats per les tradicions. Per a ells l’important és observar el que estableixen «els antics». No pensen en el bé de les persones. No els preocupa «cercar el regne de Déu i la seva justícia».
L’error és greu. Per això, Jesús els respon amb paraules dures: «Vosaltres abandoneu els manaments de Déu i observeu la tradició dels homes».
Els doctors parlen amb veneració de «tradició dels antics» i li atribueixen autoritat divina. Però Jesús la qualifica de «tradició humana». Cal no confondre mai la voluntat de Déu amb el que és fruit dels homes.
Seria també avui un greu error que l’Església quedés presonera de tradicions humanes dels nostres avantpassats, quan tot ens està cridant a una conversió profunda a Jesucrist, el nostre únic Mestre i Senyor. El que ens ha de preocupar no és conservar intacte el passat, sinó fer possible el naixement d’una Església i d’unes comunitats cristianes capaces de reproduir amb fidelitat l’Evangeli i d’actualitzar el projecte del regne de Déu en la societat contemporània.
La nostra responsabilitat primera no és repetir el passat, sinó fer possible en els nostres dies l’acollida de Jesucrist, sense amagar-lo ni enfosquir-lo amb tradicions humanes, per molt venerables que ens puguin semblar.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
