NO DE QUALSEVOL MANERA
Jesús fa camí cap a Jerusalem. L’evangelista ens diu que «el seguia molta gent». No obstant això, Jesús no es fa il·lusions. No es deixa enganyar per entusiasmes fàcils de la gent. A alguns els preocupa avui veure com es redueix el nombre dels cristians. A Jesús li interessava més la qualitat dels seus seguidors que el seu nombre.
Tot d’una es gira i comença a parlar a aquella munió de les exigències concretes que comporta l’acompanyar-lo de manera lúcida i responsable. No vol que la gent el segueixi de qualsevol manera. Ser deixeble de Jesús és una decisió que ha de marcar la vida sencera de la persona.
Jesús els parla, en primer lloc, de la família. Aquella gent te la seva pròpia família: pares i mares, dones i fills, germans i germanes. Són els seus éssers més estimats i entranyables. Però, si no deixen de banda els interessos familiars per col·laborar amb ell en promoure una família humana, no basada en llaços de sang sinó construïda des de la justícia i la solidaritat fraterna, no podran ser els seus deixebles.
Jesús no està pensant en desfer les llars eliminant l’afecte i la convivència familiar. Però, si algú posa per sobre de tot l’honor de la seva família, el patrimoni, l’herència o el benestar familiar, no podrà ser el seu deixeble ni treballar amb ell en el projecte d’un món més humà.
Més encara. Si algú només pensa en si mateix i en les seves coses, si viu només per gaudir del seu benestar, si es preocupa únicament dels seus interessos, que no s’enganyi, no pot ser deixeble de Jesús. Li falta llibertat interior, coherència i responsabilitat per prendre’l seriosament.
Jesús continua parlant amb cruesa: «Qui no porta la seva creu i em segueix, no pot ser deixeble meu». Si un viu evitant problemes i conflictes, si no sap assumir riscos i penalitats, si no està disposat a suportar sofriments pel regne de Déu i la seva justícia, no pot ser deixeble de Jesús.
Sorprèn la llibertat del papa Francesc per denunciar estils de cristians que tenen poc a veure amb els deixebles de Jesús: «cristians de bones maneres, però mals costums», «creients de museu», «hipòcrites de la casuística», <cristians incapaços de viure contra corrent», cristians «corruptes» que només pensen en si mateixos, «cristians educats» que no anuncien l’evangeli…
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
