REALISME RESPONSABLE
Els exemples que empra Jesús són molt diferents, però el seu ensenyament és el mateix: qui emprèn un projecte important de manera temerària, sense examinar abans si té mitjans i forces per aconseguir el que pretén, corre el risc d’acabar fracassant.
Cap pagès es posa a construir una torre per protegir les seves vinyes, sense prendre abans un temps per a calcular si podrà concloure-la amb èxit, no sigui que l’obra quedi inacabada, provocant les burles dels veïns. Cap rei es decideix a entrar en combat amb un adversari poderós, sense abans analitzar si aquella batalla pot acabar en victòria o serà un suïcidi.
A primera vista, pot semblar que Jesús està convidant a un comportament prudent i caut, molt allunyat de l’audàcia amb què parla d’ordinari als seus. Res més lluny de la realitat. La missió que vol encomanar als seus és tan important que ningú ha de comprometre-s’hi de forma inconscient, temerària o presumptuosa.
La seva advertència és de gran actualitat en aquests moments crítics i decisius per al futur de la nostra fe. Jesús crida, primer de tot, a la reflexió madura: els dos protagonistes de les paràboles «s’asseuen» a reflexionar. Seria una greu irresponsabilitat viure avui com a deixebles de Jesús, que no saben el que volen, ni on pretenen arribar, ni amb quins mitjans han de treballar.
Quan ens asseurem per unir forces, reflexionar junts i buscar entre tots el camí que hem de seguir? ¿No necessitem dedicar més temps, més escolta de l’evangeli i més meditació per descobrir crides, despertar carismes i conrear un estil renovat de seguiment a Jesús?
Jesús crida també al realisme. Estem vivint un canvi sociocultural sense precedents. És possible encomanar la fe en aquest món nou que està naixent, sense conèixer-lo bé i sense comprendre’l des de dins? És possible facilitar l’accés a l’Evangeli ignorant el pensament, els sentiments i el llenguatge dels homes i les dones del nostre temps? ¿No és un error respondre als reptes d’avui amb estratègies d’ahir?
Seria una temeritat en aquests moments actuar de manera inconscient i cega. Ens exposaríem al fracàs, la frustració i fins i tot al ridícul. Segons la paràbola, la «torre inacabada» no fa sinó provocar les burles de la gent cap al seu constructor. No hem d’oblidar el llenguatge realista i humil de Jesús que convida els seus deixebles a ser «ferment» enmig del poble o grapat de «sal» que dóna sabor nou a la vida de la gent.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
