¿QUÈ ENS POT APORTAR JESÚS?
«I vosaltres, qui dieu que soc?» No sé exactament com contestaran aquesta pregunta de Jesús els cristians d’avui, però potser podem intuir una mica el que pot ser per a nosaltres en aquests moments si aconseguim trobar-nos-hi amb més profunditat i veritat.
Jesús ens pot ajudar, primer de tot, a conèixer-nos millor. El seu evangeli ens fa pensar i ens obliga a plantejar-nos les preguntes més importants i decisives de la vida. La seva manera de sentir i viure l’existència, la seva manera de reaccionar davant el patiment humà, la seva confiança indestructible en un Déu amic de la vida és el millor que ha donat la història humana.
Jesús ens pot ensenyar sobretot un estil nou de vida. Qui s’hi acosta no se sent tant atret per una nova doctrina sinó convidat a viure d’una manera diferent, més arrelat en la veritat i amb un horitzó més digne i més esperançat.
Jesús ens pot alliberar també de maneres poc sanes de viure la religió: fanatismes cecs, desviacions legalistes, pors egoistes. Pot, sobretot, introduir a les nostres vides una cosa tan important com l’alegria de viure, la mirada compassiva cap a les persones, la creativitat de qui viu estimant.
Jesús ens pot redimir d’imatges malaltes de Déu que anem arrossegant sense mesurar els efectes nocius que tenen en nosaltres. Ens pot ensenyar a viure Déu com una presència propera i amistosa, font inesgotable de vida i de tendresa. Deixar-se conduir per ell ens portarà a trobar-nos amb un Déu diferent, més gran i més humà que no pas totes les nostres teories.
Això sí. Per trobar-se amb Jesús en un nivell una mica autèntic hem de gosar sortir de la inèrcia i de l’immobilisme, recuperar la llibertat interior i estar disposats a néixer de nou, deixant enrere l’observança rutinària i avorrida d’una religió convencional.
Sé que Jesús pot ser el guaridor i alliberador de no poques persones que viuen agafades per la indiferència, distretes per la vida moderna, paralitzades per una religió buida o seduïdes pel benestar material, però sense camí, sense veritat i sense vida.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
