ALLÒ QUE ALGUNS DIUEN AVUI
També en el nou mil·lenni continua ressonant la pregunta de Jesús: «I vosaltres, qui dieu que sóc?». No és per dur a terme un sondeig d’opinió. És una pregunta que ens situa a cadascú a un nivell més profund: qui és avui Crist per a mi? Quin sentit té realment en la meva vida? Les respostes poden ser molt diverses:
«No m’interessa. Així de senzill. No em diu res; no compto amb ell; sé que hi ha alguns als quals segueix interessant; jo m’interesso per coses més pràctiques i immediates». Crist ha desaparegut de l’horitzó real d’aquestes persones.
«No tinc temps per això. Ja faig prou amb enfrontar-me als problemes de cada dia: visc ocupat, amb poc temps i humor per pensar en massa més». En aquestes persones no hi ha un forat per Crist. No arriben a sospitar l’estímul i la força que ell podria aportar a les seves vides.
«Em resulta massa exigent. No vull complicar-me la vida. Se’m fa incòmode pensar en Crist. I, a més, després ve tot allò d’evitar el pecat, exigir-me una vida virtuosa, les pràctiques religioses. És massa». Aquestes persones desconeixen el Crist; no saben que podria introduir una llibertat nova en la seva existència.
«El sento molt llunyà. Tot el que es refereix a Déu i la religió em resulta teòric i llunyà; són coses de les que no es pot saber res amb seguretat; a més, què puc fer per conèixer-lo millor i entendre de què van les coses?». Aquestes persones necessiten trobar un camí que les porti a una adhesió més viva amb Crist.
Aquest tipus de reaccions no són una cosa «inventada»: les he sentit jo mateix en més d’una ocasió. També conec respostes aparentment més fermes: «sóc agnòstic»; «adoptar sempre postures progressistes»; «només crec en la ciència». Aquestes afirmacions em resulten inevitablement artificials, quan no són resultat d’una recerca personal i sincera.
Jesús continua sent un desconegut. Molts no poden ja intuir el que és entendre i viure la vida des d’ell. Mentrestant, què estem fent els seus seguidors?, parlem a algú de Jesús?, ho fem creïble amb la nostra vida?, hem deixat de ser els seus testimonis?
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
