ACOLLIR ELS PETITS
L’episodi sembla insignificant. No obstant això, hi ha un rerefons de gran importància per als seguidors de Jesús. Segons el relat de Marc, alguns intenten d’apropar a Jesús uns nens i nenes que corren per allà. L’únic que busquen és que aquell home de Déu els pugui tocar per comunicar-los un xic de la seva força i de la seva vida. Pel que sembla, era una creença popular.
Els deixebles es molesten i miren d’impedir-ho. Pretenen aixecar un setge entorn de Jesús. S’atribueixen el poder de decidir qui pot arribar fins a Jesús i qui no. S’interposen entre ell i els més petits, fràgils i necessitats d’aquella societat. En comptes de facilitar el seu accés a Jesús, l’obstaculitzen.
S’han oblidat ja del gest de Jesús que, uns dies abans, ha posat en el centre del grup un nen perquè aprenguin bé que són els petits els que han de ser el centre d’atenció i cura dels seus deixebles. S’han oblidat de com l’ha abraçat davant de tots, convidant-los a acollir-los en el seu nom i amb el mateix afecte.
Jesús s’indigna. Aquell comportament dels seus deixebles és intolerable. Enfadat, els dóna dues ordres: «Deixeu que els infants vinguin a mi. No els ho impediu». Qui els ha ensenyat a actuar d’una manera tan contrària al seu Esperit? Són, precisament, els petits, els febles i indefensos, els primers que han de tenir obert l’accés a Jesús.
La raó és molt profunda doncs obeeix als designis del Pare: «el Regne de Déu és dels qui són com ells». En el regne de Déu i en el grup de Jesús, els que molesten no són els petits, sinó els grans i poderosos, els que volen dominar i ser els primers.
El centre de la seva comunitat no ha d’estar ocupat per persones fortes i poderoses que s’imposen als altres des de dalt. En la seva comunitat es necessiten homes i dones que busquin l’últim lloc per acollir, servir, abraçar i beneir els més febles i necessitats.
El regne de Déu no es difon des de la imposició dels grans sinó des de l’acollida i defensa dels petits. Allà on aquests es converteixen en el centre d’atenció i cura, hi està arribant el regne de Déu, la societat humana que vol el Pare.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
