EL CANVI FONAMENTAL
El canvi fonamental que ens demana Jesús és clar. Deixar de ser uns egoistes que veuen els altres en funció dels seus propis interessos per gosar iniciar una vida més fraterna i més solidària. Per això, a un home ric que observa fidelment tots els preceptes de la llei, però que viu tancat en la seva pròpia riquesa, li manca una cosa essencial per ser deixeble seu: compartir allò que té amb els necessitats.
Hi ha una cosa molt clara a l’evangeli de Jesús. La vida no se’ns ha donat per fer diners, per tenir èxit o per assolir un benestar personal, sinó per fer-nos germans. Si poguéssim veure el projecte de Déu amb la transparència amb què el veu Jesús i comprendre amb una sola mirada el fons últim de l’existència, ens adonaríem que l’única cosa important és crear fraternitat. L’amor fratern que ens porta a compartir allò nostre amb els necessitats és «l’única força de creixement», l’únic que fa avançar decisivament la humanitat cap a la seva salvació.
L’home més complet no és, com de vegades es pensa, aquell que aconsegueix acumular més quantitat de diners, sinó qui sap conviure millor i de manera més fraterna. Per això, quan algú renuncia a poc a poc a la fraternitat i es va tancant en les pròpies riqueses i interessos, sense resoldre el problema de l’amor, acaba fracassant com a persona.
Encara que visqui observant fidelment unes normes de conducta religiosa, en trobar-se amb l’evangeli descobrirà que a la seva vida no hi ha veritable alegria, i s’allunyarà del missatge de Jesús amb la mateixa tristesa que aquell home que «se n’anà tot trist, perquè tenia molts béns».
Sovint, els cristians ens instal·lem còmodament en la nostra religió, sense reaccionar davant la crida de l’evangeli i sense cercar cap canvi decisiu a la nostra vida. Hem «rebaixat» l’evangeli acomodant-lo als nostres interessos. Però aquesta religió ja no pot ser font d’alegria. Ens deixa tristos i sense consol veritable.
Davant l’evangeli ens hem de preguntar sincerament si la nostra manera de guanyar i de gastar els diners és la pròpia de qui sap compartir o qui cerca només acumular. Si no sabem donar d’allò que és nostre al necessitat, ens manca una cosa essencial per viure amb alegria cristiana.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
