SENSE JESÚS NO ÉS POSSIBLE
La trobada de Jesús ressuscitat amb els seus deixebles vora el llac de Galilea està descrit amb clara intenció catequètica. En el relat subjau el simbolisme central de la pesca enmig del mar. El seu missatge no pot ser més actual per als cristians: només la presència de Jesús ressuscitat pot donar eficàcia al treball evangelitzador dels seus deixebles.
El relat ens descriu, en primer lloc, el treball que els deixebles duen a terme en la foscor de la nit. Tot comença amb una decisió de Simó Pere: «Me’n vaig a pescar». Els altres deixebles s’adhereixen a ell: «Nosaltres també venim amb tu». Estan de nou junts, però hi falta Jesús. Surten a pescar, però no s’embarquen escoltant la seva crida, sinó seguint la iniciativa de Simó Pere.
El narrador deixa clar que aquesta feina es realitza de nit i resulta infructuosa: «aquella nit no van pescar res». La «nit» significa en el llenguatge de l’evangelista l’absència de Jesús que és la Llum. Sense la presència de Jesús ressuscitat, sense el seu alè i la seva paraula orientadora, no hi ha evangelització fecunda.
Amb l’arribada de l’alba, es fa present Jesús. Des de la riba, es comunica amb els seus per mitjà de la seva Paraula. Els deixebles no saben que és Jesús, només el reconeixeran quan, seguint dòcilment les seves indicacions, aconsegueixin una captura sorprenent. Això només es pot deure a Jesús, el Profeta que un dia els va cridar a ser «pescadors d’homes».
La situació de no poques parròquies i comunitats cristianes és crítica. Les forces disminueixen. Els cristians més compromesos es multipliquen per abastar tota mena de tasques: sempre els mateixos i els mateixos per a tot. Hem de seguir intensificant els nostres esforços i buscant el rendiment a qualsevol preu, o hem d’aturar-nos a cuidar millor la presència viva del Ressuscitat en el nostre treball?
Per difondre la Bona Notícia de Jesús i col·laborar eficaçment en el seu projecte, el més important no és «fer moltes coses», sinó tenir més cura de la qualitat humana i evangèlica del que fem. El decisiu no és l’activisme sinó el testimoni de vida que puguem irradiar els cristians.
No podem quedar-nos en la «epidermis de la fe». Són moments de tenir cura, primer de tot, de l’essencial. Omplim les nostres comunitats de paraules, textos i escrits, però el decisiu és que, entre nosaltres, s’escolti Jesús. Fem moltes reunions, però la més important és la que ens congrega cada diumenge per celebrar el Sopar del Senyor. Només en ell s’alimenta la nostra força evangelitzadora.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
