GUARIR-SE DE LA CEGUESA
Què podem fer quan la fe va apagant-se en el nostre cor? És possible reaccionar? Podem sortir de la indiferència? Marc narra la guarició del cec Bartimeu per animar els seus lectors a viure un procés que pugui canviar les seves vides.
No és difícil reconèixer-nos en la figura de Bartimeu. Vivim de vegades com «cecs», sense ulls per mirar la vida com la mirava Jesús. «Asseguts», instal·lats en una religió convencional, sense força per seguir els seus passos. Desencaminats, «a la vora del camí» que porta Jesús, sense tenir-lo com a guia de les nostres comunitats cristianes.
Què podem fer? Malgrat la seva ceguesa, Bartimeu «s’assabenta» que, per la seva vida, està passant Jesús. No pot deixar escapar l’ocasió i comença a cridar una i altra vegada: «tingues pietat de mi». Això és sempre el primer: obrir-se a qualsevol crida o experiència que ens convida a guarir la nostra vida.
El cec no sap recitar oracions fetes per altres. Només sap cridar i demanar compassió perquè es troba malament. Aquest crit humil i sincer, repetit des del fons del cor, pot ser per a nosaltres el començament d’una vida nova. Jesús no passarà de llarg.
El cec segueix a terra, lluny de Jesús, però escolta atentament el que li diuen els seus enviats: «Coratge! Aixeca’t que et crida». Primer, es deixa animar obrint una petita escletxa a l’esperança. Després, escolta la crida a aixecar-se i reaccionar. Finalment, ja no se sent sol: Jesús el crida. Això ho canvia tot.
Bartimeu dóna tres passes que canviaran la seva vida. «Llança el mantell» perquè el destorba per trobar-se amb Jesús. Després, tot i que encara es mou entre tenebres, «es posà dret d’una revolada». D’aquesta manera «s’acosta» a Jesús. És el que necessitem molts de nosaltres: alliberar-nos de lligams que ofeguen la nostra fe; prendre, per fi, una decisió sense deixar-la per més tard; i posar-nos davant Jesús amb confiança senzilla i nova.
Quan Jesús li pregunta què vol d’ell, el cec no dubta. Sap molt bé el que necessita: «Mestre, fes que hi vegi». És el més important. Quan hom comença a veure les coses de manera nova, la seva vida es transforma. Quan una comunitat rep llum de Jesús, es converteix.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
