CREURE EN L’AMOR
La religió cristiana els resulta a no pocs un sistema religiós difícil d’entendre i, sobretot, un entramat de lleis massa complicat per viure correctament davant Déu. No necessitem els cristians concentrar molt més la nostra atenció en tenir cura primer de tot de l’essencial de l’experiència cristiana?
Els evangelis han recollit la resposta de Jesús a un sector de fariseus que li pregunten quin és el manament més gran de la Llei. Així resumeix Jesús l’essencial: el primer és «Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima i amb tot el pensament»; el segon és «estima els altres com a tu mateix».
L’afirmació de Jesús és clara. L’amor ho és tot. El decisiu en la vida és estimar. Aquí hi ha el fonament de tot. Per això, el primer és viure de Déu i els altres en una actitud d’amor. No hem de perdre’ns en coses accidentals i secundàries, oblidant l’essencial. De l’amor arrenca tota la resta. Sense amor, tot queda desvirtuat.
En parlar de l’amor a Déu, Jesús no està pensant en els sentiments o emocions que poden brollar del nostre cor; tampoc està convidant a multiplicar les nostres pregàries i oracions. Estimar el Senyor, el nostre Déu, amb tot el cor és reconèixer Déu com a Font última de la nostra existència, despertar en nosaltres una adhesió total a la seva voluntat i respondre amb fe incondicional al seu amor universal de Pare de tots.
Per això afegeix Jesús un segon manament. No és possible estimar Déu i viure d’esquena als seus fills i filles. Una religió que predica l’amor a Déu i s’oblida dels que pateixen és una gran mentida. L’única postura realment humana davant qualsevol persona que trobem en el nostre camí és estimar-la i procurar el seu bé com voldríem per a nosaltres mateixos.
Tot aquest llenguatge pot semblar massa vell, massa gastat i poc eficaç. No obstant això, també avui el primer problema al món és la manca d’amor, que va deshumanitzant una i altra vegada els esforços i les lluites per construir una convivència més humana.
Fa uns anys, el pensador francès Jean Onimus escrivia així: «El cristianisme és encara en els seus començaments: ens està treballant des de fa només dos mil anys. La massa és pesant i caldran segles de maduració abans que la caritat la faci fermentar». Els seguidors de Jesús no hem d’oblidar la nostra responsabilitat. El món necessita testimonis vius que ajudin les futures generacions a creure en l’amor, ja que no hi ha un futur esperançador per a l’ésser humà si acaba per perdre la fe en l’amor.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
