UNA ESGLÉSIA MÉS EVANGÈLICA
En formular les benaurances, Mateu, a diferència de Lluc, es preocupa de traçar els trets que han de caracteritzar els seguidors de Jesús. D’aquí la importància que tenen per a nosaltres en aquests temps en què l’Església ha d’anar trobant el seu propi estil de vida enmig d’una societat secularitzada.
No és possible proposar la Bona Notícia de Jesús de qualsevol forma. L’Evangeli només es difon des d’actituds evangèliques. Les benaurances ens indiquen l’esperit que ha d’inspirar l’actuació de l’Església mentre peregrina cap al Pare. Les hem d’escoltar en actitud de conversió personal i comunitària. Només així hem de caminar cap al futur.
Feliç l’Església «pobre d’esperit» i de cor senzill, que actua sense prepotència ni arrogància, sense riqueses ni esplendor, sostinguda per l’autoritat humil de Jesús. D’ella és el regne de Déu.
Feliç l’Església que «plora» amb els qui ploren i pateix en ser despullada de privilegis i poder, doncs podrà compartir millor la sort dels perdedors i també la destinació de Jesús. Un dia serà consolada per Déu.
Feliç l’Església que renuncia a imposar-se per la força, la coacció o la submissió, practicant sempre la mansuetud del seu Mestre i Senyor. Heretarà un dia la terra promesa.
Feliç l’Església que té «fam i set de justícia» dins de si mateixa i per al món sencer, ja que buscarà la seva pròpia conversió i treballarà per una vida més justa i més digna per a tothom, començant pels últims. El seu anhel serà saciat per Déu.
Feliç l’Església compassiva que renuncia al rigorisme i prefereix la misericòrdia abans que els sacrificis, ja que acollirà els pecadors i no els ocultarà la Bona Notícia de Jesús. Ella obtindrà de Déu misericòrdia.
Feliç l’Església de «cor net» i conducta transparent, que no encobreix els seus pecats ni promou el secretisme o l’ambigüitat, ja que caminarà en la veritat de Jesús. Un dia veurà Déu.
Feliç l’Església que «treballa per la pau» i lluita contra les guerres, que uneix els cors i sembra concòrdia, ja que contagiarà la pau de Jesús que el món no pot donar. Ella serà filla de Déu.
Feliç l’Església que pateix hostilitat i persecució a causa de la justícia sense defugir el martiri, ja sabrà plorar amb les víctimes i coneixerà la creu de Jesús. D’ella és el regne de Déu.
La societat actual necessita conèixer comunitats cristianes marcades per aquest esperit de les benaurances. Només una Església evangèlica té autoritat i credibilitat per mostrar el rostre de Jesús als homes i dones d’avui.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
