AMISTAT DINS L’ESGLÉSIA
És la vigília de la seva execució. Jesús està celebrant l’últim sopar amb els seus. Acaba de rentar els peus als seus deixebles. Judes ha pres ja la seva tràgica decisió, i després de prendre l’últim mos de mans de Jesús, ha marxat a fer la seva feina. Jesús diu en veu alta el que tots estan sentint: «Fills meus, encara estic amb vosaltres, si bé per poc temps».
Els parla amb tendresa. Vol que quedin gravats en el seu cor els seus últims gestos i paraules. «Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Així, doncs, estimeu-vos els uns als altres. Tothom coneixerà que sou deixebles meus per l’amor que us tindreu entre vosaltres». Aquest és el testament de Jesús.
Jesús parla d’un «manament nou». On és la novetat? La consigna d’estimar el proïsme està ja present en la tradició bíblica. També els filòsofs grecs parlen de filantropia i d’amor a tot ésser humà. La novetat està en la forma d’estimar pròpia de Jesús: «estimeu-vos tal com jo us he estimat». Així s’anirà difonent a través dels seus seguidors el seu estil d’estimar.
El primer que els deixebles han experimentat és que Jesús els ha estimat com amics: «No us dic servents… a vosaltres us he dit amics». A l’Església ens hem de voler senzillament com amics i amigues. I entre amics es cuida la igualtat, la proximitat i el suport mutu. Ningú està per sobre de ningú. Cap amic és senyor dels seus amics.
Per això, Jesús talla d’arrel les ambicions dels seus deixebles quan els veu discutint per ser els primers. La recerca de protagonismes interessats trenca l’amistat i la comunió. Jesús els recorda el seu estil: «no he vingut a ser servit sinó a servir». Entre amics ningú s’ha d’imposar. Tots han d’estar disposats a servir i col·laborar.
Aquesta amistat viscuda pels seguidors de Jesús no genera una comunitat tancada. Al contrari, el clima cordial i amable que es viu entre ells els disposa a acollir als que necessiten acolliment i amistat. Jesús els ha ensenyat a menjar amb pecadors i amb persones excloses i menyspreades. Els ha renyat per apartar els nens. A la comunitat de Jesús no fan nosa els petits sinó els grans.
Un dia, Jesús va cridar els dotze, va posar un nen enmig d’ells, el va estrènyer entre els seus braços i els va dir: «Qui acull un infant com aquest en nom meu, m’acull a mi». A l’Església volguda per Jesús, els més petits, fràgils i vulnerables han d’estar en el centre de l’atenció i la cura de tots.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
