RETIRAR-SE A PREGAR
Enmig de la seva intensa activitat de profeta itinerant, Jesús va tenir cura sempre de la seva comunicació amb Déu en el silenci i la solitud. Els evangelis han conservat el record d’un costum seu que va causar profunda impressió: Jesús solia retirar-se de nit a pregar.
L’episodi que narra Marc ens ajuda a conèixer el que significava l’oració per a Jesús. El dia abans havia estat una jornada dura. Jesús «va curar molts malalts». L’èxit havia estat molt gran. Cafarnaüm estava commocionada: «Tota la població s’havia aplegat» entorn de Jesús. Tothom parlava d’ell.
Aquesta mateixa nit, «de bon matí», entre les tres i les sis del matí, Jesús es lleva i, sense avisar als seus deixebles, es retira en un lloc solitari. «I s’hi va quedar pregant». Necessita estar tot sol amb el seu Pare. No vol deixar-se atordir per l’èxit. Només busca la voluntat del Pare: conèixer bé el camí que ha de recórrer.
Sorpresos per la seva absència, Simó i els seus companys es posen a buscar-lo. No dubten a interrompre el seu diàleg amb Déu. Només volen retenir-lo: «Tothom et busca». Però Jesús no es deixa programar des de fora. Només pensa en el projecte del seu Pare. Res ni ningú l’apartarà del seu camí.
No té cap interès en quedar-se a gaudir del seu èxit a Cafarnaüm. No cedirà davant l’entusiasme popular. Hi ha pobles que encara no han escoltat la Bona Notícia de Déu: «Anem… que també allí vull predicar-hi».
Un dels trets més positius en el cristianisme contemporani és veure com es va despertant la necessitat de cuidar més la comunicació amb Déu, el silenci i la meditació. Els cristians més lúcids i responsables volen arrossegar l’Església d’avui a viure de manera més contemplativa.
És urgent. Els cristians, en general, ja no sabem estar a soles amb el Pare. Els teòlegs, predicadors i catequistes parlem molt de Déu, però parlem poc amb ell. El costum de Jesús es va oblidar fa molt de temps. A les parròquies es fan moltes reunions de treball, però no sabem retirar-nos per descansar en la presència de Déu i omplir-nos de la seva pau.
Cada vegada som menys per fer més coses. El nostre risc és caure en l’activisme, el desgast i el buit interior. Però el nostre problema no és tenir molts problemes, sinó no tenir la força espiritual necessària per enfrontar-nos a ells.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat