VA MORIR COM HAVIA VISCUT
Com va viure Jesús les seves últimes hores? Quina va ser la seva actitud en el moment de l’execució? Els evangelis no s’aturen a analitzar els seus sentiments. Senzillament recorden que Jesús va morir com havia viscut. Lluc, per exemple, ha volgut remarcar la bondat de Jesús fins al final, la seva proximitat amb els qui pateixen i la seva capacitat de perdonar. Segons el seu relat, Jesús va morir estimant.
Enmig de la gentada que observa el pas dels condemnats camí de la creu, unes dones s’acosten a Jesús plorant. No poden veure’l patir així. Jesús «es gira cap a elles» i les mira amb la mateixa tendresa amb què les havia mirat sempre: «no ploreu per mi; ploreu més aviat per vosaltres mateixes i pels vostres fills». Així se’n va Jesús cap a la creu: pensant més en aquelles pobres mares que en el seu propi sofriment.
Falten poques hores pel final. Des de la creu només se senten els insults d’alguns i els crits de dolor dels ajusticiats. Tot d’una, un d’ells s’adreça a Jesús: «recorda’t de mi». La seva resposta és immediata: «En veritat t’ho dic: avui seràs amb mi al paradís». Sempre ha fet el mateix: treure pors, infondre confiança en Déu, encomanar esperança. Així ho continua fent fins al final.
El moment de la crucifixió és inoblidable. Mentre els soldats el van clavant a la fusta, Jesús diu: «Pare, perdona’ls, que no saben el que fan». Així és Jesús. Així ha viscut sempre: oferint als pecadors el perdó del Pare, sense que ho mereixin. Segons Lluc, Jesús mor demanant al Pare que continuï beneint els qui el crucifiquen, que segueixi oferint el seu amor, el seu perdó i la seva pau a tothom, fins i tot els qui l’estan matant.
No és estrany que Pau de Tars convidi els cristians de Corint a descobrir el misteri contingut en el Crucificat: «Déu, en Crist, reconciliava el món amb ell mateix, no tenint-li més en compte els seus pecats». Déu és a la creu així: no acusant-nos dels nostres pecats, sinó oferint-nos el seu perdó.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
