UNA ESGLÉSIA DESPERTA
Les primeres generacions cristianes van viure obsessionades per la ràpida vinguda de Jesús. El ressuscitat no podia trigar. Vivien tan atrets per ell que volien trobar-se de nou com més aviat millor. Els problemes van començar quan van veure que el temps passava i la vinguda del Senyor es demorava.
Aviat es van adonar que aquesta tardança representava un perill mortal. Es podia apagar el primer entusiasme. Amb el temps, les petites comunitats podien caure a poc a poc en la indiferència i l’oblit. Els preocupava una cosa: «Que, en arribar el Crist, ens trobi adormits».
La vigilància es va convertir en la paraula clau. Els evangelis la repeteixen constantment: «vigileu», «estigueu alerta», «viviu desperts». Segons Marc, l’ordre de Jesús no és només per als deixebles que l’estan escoltant. «El que us dic a vosaltres, ho dic a tothom: Vetlleu!» No és una crida més. L’ordre és per a tots els seus seguidors de tots els temps.
Han passat vint segles de cristianisme. Què ha estat d’aquesta ordre de Jesús? Com vivim els cristians d’avui? Seguim desperts? Es manté viva la nostra fe o s’ha anat apagant en la indiferència i la mediocritat?
No veiem que l’Església necessita un cor nou? No sentim la necessitat de sacsejar l’apatia i l’autoengany? No despertarem el millor que hi ha a l’Església? No revifarem aquesta fe humil i neta de tants creients senzills?
No hem de recuperar el rostre viu de Jesús, que atreu, crida, interpel•la i desperta? Com podem seguir parlant, escrivint i discutint tant de Crist, sense que la seva persona ens enamori i transformi una mica més? No ens adonem que una Església “adormida” a la qual Jesucrist no sedueix ni toca el cor, és una Església sense futur, que s’anirà apagant i envellint per falta de vida?
No sentim la necessitat de despertar i d’intensificar la nostra relació amb ell? Qui com ell pot alliberar el nostre cristianisme de la immobilitat, de la inèrcia, del pes del passat, de la manca de creativitat? Qui podrà encomanar la seva alegria? Qui ens donarà la seva força creadora i la seva vitalitat?
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
