ON CERCAR EL QUI ÉS VIU?
La fe en Jesús, ressuscitat pel Pare, no va sorgir de manera natural i espontània en el cor dels deixebles. Abans de trobar-se amb ell, ple de vida, els evangelistes parlen de la seva desorientació, la cerca al voltant del sepulcre, els seus interrogants i incerteses.
Maria de Magdala és el millor prototip del que passa probablement a tots. Segons el relat de Joan, cerca el crucificat enmig de tenebres, «quan encara era fosc». Com és natural, el busca «al sepulcre». Encara no sap que la mort ha estat vençuda. Per això, el sepulcre buit la deixa desconcertada. Sense Jesús, se sent perduda.
Els altres evangelistes recullen una altra tradició que descriu la recerca de tot el grup de dones. No poden oblidar el Mestre que les ha acollit com deixebles: el seu amor les porta fins al sepulcre. No hi troben Jesús, però escolten el missatge que els indica cap on han d’orientar la cerca: «Per què busqueu entre els morts aquell qui viu? No és aquí: ha ressuscitat».
La fe en Crist ressuscitat no neix tampoc avui en nosaltres de forma espontània, només perquè ho hem sentit des de petits a catequistes i predicadors. Per obrir-nos a la fe en la resurrecció de Jesús, hem de fer el nostre propi recorregut. És decisiu no oblidar Jesús, estimar-lo amb passió i buscar amb totes les nostres forces, però no en el món dels morts. El qui viu s’ha de cercar on hi ha vida.
Si volem trobar-nos amb Crist ressuscitat, ple de vida i de força creadora, l’hem de cercar, no en una religió morta, reduïda al compliment i l’observança externa de lleis i normes, sinó allà on es viu segons l’Esperit de Jesús, acollit amb fe, amb amor i amb responsabilitat pels seus seguidors.
L’hem de cercar, no entre cristians dividits i enfrontats en lluites estèrils, buides d’amor a Jesús i de passió per l’Evangeli, sinó allà on anem construint comunitats que posen Crist al seu centre perquè, saben que «on n’hi ha dos o tres de reunits en el seu nom, allí hi és ell».
El qui és viu no el trobarem en una fe estancada i rutinària, gastada per tota mena de tòpics i de fórmules buides d’experiència, sinó cercant una qualitat nova en la nostra relació amb ell i en la nostra identificació amb el seu projecte. Un Jesús apagat i inert, que no enamora ni sedueix, que no toca els cors ni encomana la seva llibertat, és un «Jesús mort». No és el Crist viu, ressuscitat pel Pare. No és el que viu i fa viure.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
